La llum de l'esperança

Quant veiem que esta tot perdut, que no hi ha res a fer, sempre absolutament sempre hi ha una persona, viva o morta, que ens anima a tirar endavant, proporcionant-nos la llum eixa que sempre hi necessitem, la esperança.

Per això no ens hem de rendir mai del nostre somni. Tot es possible.
Per això no hem de parar, mirar sempre endavant.
Res del passat ens pot afectar en aquestos moments.
Res a fer tenen els que s'interposen en el nostres camins.

Mai absolutament mai hem de rendir-nos, si ens rendim ja sabrem el final, però en cas contrari pot passar qualsevol cosa.
Ets capaç de resistir-te al misteri del que et pot passar?
Jo no, ens veurem si segueixes endavant en els teus somnis.

Bones Festes a Tots i Totes

Boira

Boires a la nit
Fum il·luminat al ambient
Confús, asegut,
determine la situació.

Res a perdre
Res a guanyar
Partida en taules
Joc acabat.

Qui no arrisca no guanya,
Qui no te res a guanyar no arrisca,
Qui tot ho perd no jugarà,
Encara queden moltes partides per jugar.


Hector Mahiques Oltra

Simbolitzant un simbol

Tot el mon poseeix una ideologia politica, cadascú la seua es clar, ningu naix amb les mateixes idees de ningun partit politic sino que s'aproximen. Algunes estan molt actives, altres de menys y altres estan desfasades, ja siga per la ideologia il·logica, o per que el temps que corren no son aptes per a aquestes.

Hi ha una que particularment es molt odiada per una banda i molt volguda per l'altra, es a dir es molt radical, no hi ha praticament terme mig.
El fascisme.
Aquesta ideologia ha passat per diversos paisos del món, especialment per Europa, ja siga a Alemanya, Italia, França, Espanya, etc.
Aquesta ideologia depenent de la zona a la que hi era tenia diferents simbols,al contrari d'altres ideologies (el comunisme te el mateix simbol a tot arreu del mon), ja siga l'arc i les fletxes a Espanya, la creu gammada a Alemanya.
Pareix il·logic que un simbol que a la cultura budista signifique pau i armonia monte el pitote de considerables proporcions mes grans de l'ultima era.
Pero al que anavem! Tota aquesta ideologia esta mal vista actualment, i es pot sancionar amb multes per apologia del fascisme (vale que siga un poc bestia la ideologia, pero ahi tampoc es respecta la llibertat de expressio), però no tots els simbols han sigut eliminats. Un clar exemple d'aquestos, es el fascio. Igual el nom vos sona a un italià que conegueu, pero aquest simbol es aquest que hi pose:


No vos sona de ningún lloc? no hi esta tambe en aquest escut de armes que hi vegem tots o casi tots els dies.

Val que també els odiem a vegades, i no pas per la ideologia, però segons he buscat el escut junt al uniforme es van designar en la reforma de la Guardia Civil del 1943, just en l'apogeu del fascisme. Els principals carrecs de govern montant escandols llevant les estatues del general dictador Francisco Franco (Paquito per als amics i no tant amics), i montant escandols amb manifestacions en la seua contra. En compte de llevar primerament el simbol que hi porten els cossos de seguretat que despres van a retirar aquest simbols feixistes que hi ha als carrers.
Totalment incomprensible. Per cert aquest simbol no es que siga un simbol rebuscat, aquest simbol era el emblema de la Italia de Benito Mussolini.

Pareix que a aquesta vida no hi ha res que no siga el que no pareix.

Hi tenim que obrir els ulls desenganyar-nos, plantar-nos dia a dia, visquent en una simbologia que no coneixem i no sabem el que ens volen dir.

Coneix el teu voltant i sabras on vius.

L'home del sac a voltes també fuig

Qui no ha sentit por alguna vegada? tindre la paranoia de que hi ha algú seguin-te, por a algun monstre de menuts, por a la foscor immensa de la nit, on no podem veure res i no podrem saber que hi podem fer, o almenys un malson del qual no pots escapar ni fer res per detindre'l fins que et despertes.

Hi han diversos tipus de por, una son les conegudes fòbies, però ens interessa un altre tipus, la por infundada en algun moment concret. Per que hi tenim aquest sentiment, que ens empenta a córrer, a no enfrontar-nos al nostre enemic, per que no plantem cara? i per que caiguem estesos a terra amb les cames tremolant... amb eixa sensació de impotència.

Tot té una arrel fisiològica, es a dir tot respon a estímuls que provoca el cos mitjançant hormones i altres substancies sobre el cervell, però això es la versió científica, que ara podria parlar de les parts del cervell que estan implicades i com reaccionen i el que ens fan sentir a nosaltres, igual que la por tots els sentits i sentiments, però jo em pregunte alguna altra cosa:

Si tot rebem mes o menys en la mateixa mesura els mateixos estímuls en una situació de terror extrema, per que no tots reaccionem igual?
No, no em val la resposta de que cada persona es diferent a una altra, tenim diferents personalitats, el mateix podríem dir, si tenim una fisiologia igual per que pensem diferent, però aquest cas es més complicat ja que es tracta d'una cadena de successos que ens passa a la nostra vida la que forja el nostre pensament i la nostra personalitat. En canvi en una situació terrorífica, tots actuem de dos formes: o actuem violentament, o ens quedem parats sense moure'ns, o en el seu defecte fugim, es a dir o actuem contra la por o la por ens pot a nosaltres.

Doncs jo crec que nomes hauríem de tindre por de nosaltres mateixos.

Absurdament cert.

Avui volia tractar una corrent filosòfica que mai ha sonat massa forta com per a escoltar-la per ahi, tal com l'existencialisme, el nihilisme etc.
Estic parlant de la teoria del absurd.

Primer: no estic escrivint res d'aquesta teoria per que te un plan conya.
Segon: Si, la teoria del absurd es absurda. Ara ho aclarirem

Aquesta teoria la va desenvolupar Albert Camus, mentre hi predominava l'existencialisme, per es va desviar fins crear aquesta tendència.
Aquesta tendència tracta de que tots els esforços que hi fem per trobar el origen de l'existència del ser humà són esforços absurds (de ahí el nom), ja que no hi ha ningun origen dels humans, es a dir els existencialistes creuien que els humans hi érem a la terra per algun motiu, i que podíem millorar-la individualment. En canvi la teoria del absurd tracta que un ser individual podrà fer moltes coses però no podrà tindre mai èxit en una gran societat, i aquest motiu per el qual hi érem els humans a la terra no existia, no li podien donar ningun raonament per que en realitat no hi havia.
Pareix un poc tonteria, però jo crec que tot el mon segueix aquesta teoria pero intenta escapar d'ella, es a dir, sabem que nosaltres no estem ací per res especial, no hi ha aparentment un ser diví que ens adjudique aquesta missió, i també sabem que podrem fer moltes accions individuals però mai podrem canviar el mon nosaltres sols, la segona guerra mundial no era un combat de boxa entre Hitler i els presidents europeus i americans, era una guerra amb exercits.



Tots els esforços individuals no serveixen de res... tot depèn de la societat.
Ara falta saber cap on va encaminada aquesta.

Viernes 13... apartat que ve el Jeison!

Avui coincideix justament la data i el dia de la setmana de les famoses pel·licules de terror americanes Divendres 13. Que per a la seva cultura es un dia on nomes pasen coses males i no t'ix res be... i damunt tens que asustar-te.

No es nomes en aquesta cultura el por a un dia concret de l'any. Aci, per exemple, tinguem el dimarts 13, com el nom dels famosos humoristes. Però... per que tenim eixa por en general a un dia concret?
Seria mes lògic que tinguerem por a un dia amb una gran prova que superar, i que alguna cosa nostra depenguera en eixa prova, o por a trobar-se amb algú. Però la por a un dia concret sense cap fonament on recolzar-se em pareix un poc il·logic.
Aquest dia em fa por per que em fa por, com si pareguerem nens xicotets.

El dia que em donen una raó convincent, només eixe dia, començaré a tindre por dels dies sense res especial aparentment.

Enredat en una red social

T'alces cada mati per lluitar la teua batalla del dia al dia. Pots alçar-te amb moltes o poques ganes, però una cosa es certa, aquesta batalla que viurem aquest dia només serà una il·lusió, una falsedat de la societat.

L'única forma de conèixer vertaderament a una persona, es com s'ha fet sempre, amb el cara a cara. Però això no es tot, gracies a llocs web denominats reds socials com es el tuenti o el facebook, podem descobrir l'altra cara de una persona que coneguem. Com es açò possible? Tot el mon actua darrere una mascara en aquestes reds socials, fent-se els llestos, els tontos, el que en realitat no són, o el que els agradaria ser.
Mes val un comentari que mil paraules, cada dia el esser humà hem sorpren mes encara, i pareixia impossible. Amb el tuenti podem predre la vergonya i dir-li qualsevol cosa a una persona que potser no coneguem casi, i així i tot la tenim com una "amiga", i amb el mateix descar ens contestarà com si fora un amic de la infancia, un amant o el que fasa falta, i al endemà ens la trobem al carrer i ni tan sols es capaç de mirar-nos a la cara.
Clar açò no s'aplica a tothom en general, però qui no ho ha fet inconscientment alguna vegada?, potser responguem que no, pero sempre hi esta eixa vegada.

Cada vegada que entres al teu tuenti o facebook, hi veus: tens X comentaris, Xcomentaris en fotos i fotos en les que surts, i tens eixa xicoteta il·lució de dir: qui i que m'haura comentat? qui s'enrecorda de mi? que es el que volen de mi? o poder començar a dir comentaris graciosos o fins i tot montar una historia.
Doncs Senyores, senyors: JO JA HE PERDUT LA IL·LUCIÓ DE RECIBIR RES DE TOT AÇÒ.
I sempre s'ha dit que l'esperança es l'ultim que es perd, mentira, l'ultim que sempre es perd es la il·lucio, i jo no gaste d'aquestes coses.

Potser el càncer no es la enfermetat que condemnara a la humanitat... ja que el càncer de la societat del primer mon sembla ser una serie de pagines webs que ens ofereixen aquest servici, qui són pitjors? ells que ofereixen el servici o nosaltres que decidim utilitzar-lo.

Res es el que pareix, en aquest mon de carnestoltes, cadascú es lliure de fer el que vulga, jo he decidit borrar-me els meus comptes en aquestos llocs.
Jo no pretenc que tot el mon s'ho borre, nomes que es respecte la meua opinió com qui opina el contrari que jo i li ho respecte.

Teoria Base de la economia. Part II

Ja hem parlat de les bases de la economia, o almenys les que crec mes certeres. Avui li ha tocat el torn als bancs! (ja era hora).

Primer definirem els diners, que son els diners? jo realment no sabia dir-ho certament si no busque la definició correcta, tots tenim una idea d'aquesta paraula que tant utilitzem, però que son realment?
Els diners es el valor que li posem a un objecte, antigament eren objectes comerciables com els metalls, d'ahi provenen les monedes, un metall amb un pes definit consistia en un valor, en l'actualitat tenim monedes de 1 € que realment el cost dels materials per a fer-les no supera els 20 cèntims, i bitllets de paper que si vaig a una copisteria o papereria per un euro compre 100 fulls dels que podria traure infinitats de bitllets. Llavors... si ni els propis diners tenen el seu propi valor com pot ser possible açò?
La resposta esta en els bancs, ja que les monedes i bitllets que utilitzem realment nomes son útils als bancs, es a dir un bitllet es com un xec al portador, i en el banc es tindria que poder cambiar per algun altre metall amb el mateix valor.
Peró pensem que això de canviar bitllets per metall pareix cosa desfasada i antiga que no es fa. Ho pareix però no es cert, les persones riques o que volen estalviar, el que fan es comprar un lingot d'or i aquest no varia mai el seu valor, en canvi la moneda varia de valor constantment.

Peró avui la societat te acceptat que els diners valen eixe valor que els correspon i no fa falta canviar-ho per or ni res.
Per altra part ara ja que ja sabem que son els diners... que fariem sense bancs? seriem mes feliços per supost!
De tots es sabut que els diners que ingressem en el banc van per a repartir prestecs que la gent demana, o invertint en accions, per això no ens deixen traure tot el efectiu de cop.
Aquesta es la manera que te un banc de guanyar diners, cobrant interesos a la gent, el que no es sabut per tots es que el banc també crea els diners. Es una cosa molt complicada d'explicar... els diners que deixem al banc en efectiu es converteixen en diners virtuals que son nombres en un ordinador i podem transapasar-ho a un altre banc o traurels o fer el que volem, doncs el banc a partir d'estos diners crea mes diners per dir-ho d'alguna manera, i aixina el seu capital va augmentant, i de paso poder-nos regalar les mantes al ingresar 500€ en el compte.
Pero guanyen una cantitat impresionant de diners. I de paso el govern els injecta mes capital per a que no cundixca el panic bancari o "corralito"(en argentina), una cosa curiosa que va estar a punt de passar aci i algunes persones ja ho veien vindrer... i no per presumir jo ja ho veia.

Conclusio: Bancs mal, comprar or i guardar-lo en les parets de ta casa o baix del llit be.
L'or es una manera segura de conservar el valor dels diners del dia a dia.



Agraiments a J. Alexis.

Començant un final que ja ha acabat.

Quant comencem una nova etapa en la nostra vida vol dir que ja n'hem acabada una altra, es a dir que la deixem arrere. Acabem un llibre i en comencem un altre.

Però tot açò apres d'aquesta historia ho hem d'oblidar per a la nova historia? pot ser que la nova historia siga d'una temàtica diferent i no pegue ni en cola amb el que hem apres anteriorment.
Les noves etapes fan por sempre al principi, mes que res per que ens agrada tindre-ho tot planejat, tot baix control, si no sabem el que va a passar ens desesperem. Ho podem negar, però necessitem tindre la vida baix control i baix d'una rutina, ens avorrim de la rutina i decidim deixar-la, però en deixar-la nomes en comencem una altra.
Es un cercle viciós? potser... no entenc jo massa dels asumptes de la rutina de totes les persones. Nomes se i veig que el dia a dia es avorrit i repetitiu.
Vas a classe o a treballar, passes el temps, encens la tele i veus morts a les noticies i rises als dibuixos animats, eixes al carrer i nomes veus ciment, esfalt, i gent que no coneixes ni coneixeràs crusant-se per davant teu.

Jo no se vosaltres però jo vaig a trencar els grillets que em subjecten a aquesta etapa i córrer sense cap direcció fins un altra possiblement de millor possiblement de pitjor... qui sap?

Comença una nova etapa....

"Tot fluix, res es manté" ( i que així siga per sempre)

Alarma social? Panic al centenari? Que es el que passa?

Mentre llegiu açò (els pocs que ho llegiu), sapigueu que molt prompte aneu a morir per culpa de la pandèmia de moda!, i no!, no es el càncer, no es el còlera, ni la lepra, ni tampoc el botulimse... Aneu a morir de Grip A, AH!

Pos si! la humanitat esta condemnada, estem en el nivell 6 de alerta segons la ONU, el nivell de pandèmia mundial. Tenint en compte que en l'any 2000 en quant a la grip aviar nomes es va declarar el nivell 5, i la grip aviar encara no te un remei decisiu...
Peró aquesta grip A, que estem patint potser tinga un remei... ara ho vorem... però abans, com va començar el cacau este?
Tornem uns mesos enrere...

A finals d'abril es detecta ,en Mèxic, un brot de grip un tant peculiar. L'anomenen grip Mexicana, al cap d'un parell de setmanes i veure que aquesta grip s'expandeix prou ràpid, i tenint en compte la mala publicitat que hi aquest nom al turisme de Mèxic, es decideix cambiar-se el nom de grip Mexicana a "Grip porcina" o "grip del porc", res més allunyat de la realitat, ja que amb els porcs s'experimenten les diverses vacunes de la grip humana.
Cosa que passa... que la carn de porc no es ven... les granges s'arruïnen... pues es decideix cambiar el nom de "grip porcina" a "Grip A", amb la qual cosa es relaxa tot.

Abans de continuar, aclarir només uns conceptes de microbiologia:
Hi han tres tipus de grips, Grip A, B i C. El 90% de les grips contretes per les persones es Grip A, per tant aquesta nomenclatura no queda invalida, però no ens dona informació de la cepa del virus. Aquest virus també s'ha denominat H1N1, res mes lluny de la realitat aquestos virus es classifiquen segons el seu contingut de Hemoglutimina (H) i Neuraminidina (N), hi han només 16 tipus de Hemoglutimina, i 9 de Neuraminidina, amb un total de 144 possibilitats de combinació, i per tant amb 144 virus distints. No per tindre aquest nom nou ha de ser mes virulent i perillós.

Mes tard la grip A, s'expandix per tot el mon i per exemple en espanya ha mort unes 2000 persones en 5 mesos, pareix molt virulent? 44000 persones aproximadament el van contraure en aquestos 5 mesos, la tasa de mortalitat mundial d'aquest virus no supera el 2%, ni tan sols arriba.
Tambe es per molt pocs sabut que les morts provocades per el virus de la "grip A" a espanya es de 0 perones. I on estan les 2000 que van morir? Totes per alguna complicació posterior, una pneumònia, un constipat, o alguna faringitis, qualsevol enfermetat pulmonar ens serveix. I els que han mort no eren gent que estaven en el principi grup de risc.

Per tant... si aquest virus no ha matat cap persona... per que aquesta alarma social? on esta la cura denominada Tamiflú que prometia el govern? millor que no arribe... tampoc hi faria res la veritat...
No sembla molt misteriós que es posen a la venda "kits contra la grip A" que contenen mascaretes, guants i demés objectes inútils per un centenar d'euros? per que el govern ven aquestos productes? una bona pregunta...


I els problemes que hi havien abans d'aquesta gran alarma, de la pandèmia mundial? la veritat no me'n recorde... s'en recordeu?

Antes em mullc que anar mal conjuntat... osea que si

Un riu es un conjunt d’aigua que fluix, pot fluir en diferents direccions, i tindrer bifurcacions, però una cosa es clara. Mai fluix en direcció contraria a la pendent.

A la societat no hi passa res diferent, som un conjunt de gent que fluïm.

Un exemple de tot açò es la moda.

Si un xicotet conjunt de persones relativament famoses es vesteixen d’una manera concreta, una avalantxa de gent la seguirà, una altre tipus de gent intentarà seguir una altra corrent, o a partir de la mateixa base es crearà una moda nova.

Però al igual que a un riu, la moda mai, torna enrere. Meu podríeu negar diguent que diferents atuents de roba dels anys 60 es porten ara, i no es mes lluny de la realitat el que dieu, però aquestos atuends no es duran iguals que els d’aquella època, tindran la seva base però no hi son iguals, al cabdal d’un riu trobarem molts llacs i meandres.

Depenent de l’època hi ha un estil predominant i que marca eixa dècada/època. Qui pot oblidar les muscleres dels 80? I els bombins dels anys 20?

Tota aquesta moda creada per a moure el mercat textil, i tremendament manipulada per una poca gent que poc li importem, nomes els importa els diners que ens poden retraure, cada volta hi fan les modes de roba mes curtes, per a que no hi pugues portar durant 3 mesos els mateixos texans. I nosaltres com peixos arrastrats per eixa corrent ens deixem dur.

Però... i si no ens deixarem dur? I no hi parle de dur la contraria a la moda de lluir un estil diferent! Parle de que cadascú es pose el que realment li agrada i el fa anar còmode i no una roba que realment ens agrada per que l’hem vista molt per el carrer i als cartells publicitaris.

Que hi passaria en aquest moment?

JO! Jo mateixa i en companyia del meu propi egoisme.

Tots els éssers humans tenim el nostre afan per a intentar superar-nos a nosaltres mateixa i als nostres principals competidors.
Es com un instint que ens diu que hem de ser millors que la resta per a destacar i així sobreviure millor en la nostra societat actual.

Aquesta competència ens duu a un egoisme absolut on nomes importa el jo de la persona. Aquest comportament es seguits per tot el mon en algun instant de la seua vida... però n'hi han d'altres que basen la seua vida especialment en quest egoisme que l'envolta.
En exemple d'aquest egoisme absolut podem veure algunes persones que es passen el dia al gimnàs, millorant els seus músculs, no podrien augmentar el seu coeficient intel·lectual? si, però aquesta cosa no destaca, per tant no hi pot de presumir del seu coneixement. En canvi amb una gran musculatura pretén dir-nos que ell es mes fort que nosaltres, aquest ego pot fins ofegar-te si estas a prop d'un d'aquests espècimens.
Amb aquestes paraules no pretenc ofendre a tot aquell que vaja a un gimnàs.
Al igual passa amb els esports, un jugador de futbol es nomes un jugador de futbol fins que li fan un contracte millonari. en aquest moment es convertit en un Deu, i si no es fa el que aquest vol, tindreu que anar amb compte.... no siga cosa que es pose a plorar i faja el ridicul fins que cedim en el que ell vol per a que puga parar la seva rabieta...

Que es el que pretenim amb aquest egoisme desmesurat? La competivitat es bona pero en les justes dosis...
No seria millor un treball en equip i cooperatiu? Potser... pero aquestes coses no crec que es comproven mai....

999

9-9-09... segons alguns l'apocalipsis, l'ultim dia abans de la mort, un dia que cal aprofitari no desperdiciar, es l'ultim dia, no? I tots hem dixat coses a mitjant fer, potser deuriem acabar-les, o potser no, ens podríem deixar dur pels plaers baconics i desmadrar-mos, o fins i tot podríem fer com si no passara res i fer un dia normal, total, un dia com un altre amb la diferencia de que es l'ultim.

La veritat no se d'on es trau aquesta teoria de que el mon s'acaba, potser es per que els nous son sisos invertits i si girem la data eixiria un 666, el nombre de la bestia, però en el 6/6/06 jo no recorde ninguna noticia del apocalipsis... es igual... potser ja estem tots morts i encara no ho sabem...
Però tambe seria mes logic que tot açò ocorreguera l'any 9999 o potser el 6666, no?. La gent s'aferra a qualsevol cosa per a tindre la salvació, a vida eterna, viure per sempre...

Aixina i tot jo no em fie masa d'aquesta teoria i em passaré el que queda de dia estudiant, jo em fie més dels mayes que diuen que el món s'acaba al 2012, almenys aquestos em donen mes esperança de vida...

Quant arribe aquest dia ja veurem el que passa...

Examens...

En aquesta societat per evaluar els coneixements d'una persona es necessari realitzar un examen. Però no sols als instituts, escoles i universitats. Sino per trobar treball a les oposicions, per saber com anem de salut, els examens medics, per a saber com ens sentim, examen de conciencia, etc.

La cosa es:
Com ens podem evaluar amb una sola prova?!

En part en aquesta prova posarem en evidencia els nostres coneixements, però... al igual que un discurs al públic, ens posem nerviosos, la ment ens traiciona, les mans et suen, tens una gran curiositat de que et preguntaran o et faran fer.
Es com si contractaren en un hospital un cirurgià amb parquinson. Aquest pot ser el millor del món, però la seva feina no quedara mai perfecta, la realitzara pero no al 100%.
A tots els examens et passa el mateix, que si en un examen d'institut s'ens oblida una dada ja l'hem pifiada, si en un examen mèdic et poses nervios i el cor et batega mes ràpid, sembla una taquicardia.
Ja se sap que no tot el mon pot fer un discurs amb la mateixa soltura que una altra persona. Pues passa el mateix amb els examens.
Però en aquesta societat que hi visquem pareix que no ho enten... o per altra part i que es segur la opció alternativa que han escollit, que es fer un examen i així tindre que corregir el mínim possible, ja que de l'altra forma hi hauria el doble de feina.
Cosa que faria que l'atur baixara... ja que llicenciats i diplomats en les universitats no poden trobar ningun treball relacionat amb els seus estudis i tenen que fer-se la vida impossible per sobreviure. Si es contractaren més especialistes d'aquestos, menys atur, mes gent amb salari, persones millor ateses i per tant millor preparades.

Però aquest tipus d'idees en les quals ningu s'ompli les butxaques pareixen importar poc en aquest mòn de bojos...

Un boig que es retira a estudiar per a un examen.

Teoria Teologica Del Gran Hermano

Al principi de tot, només hi havia una cosa, Deu. I sí, s'avorria molt. Estar en el no res tu soles té que ser avorrit.

I tant avorrit estava que va decidir sentar-se al seu divi sofa i encendre el seu televisor al canal celestial, però clar estava... no hi havia programació. Així que decidí crear a Adan, i aixina poder observar el que feia. La cosa era avorrida, ja que era el únic de la seua especie.
I per a animar la cosa, va crear a Eva, en el gran escenari del jardí del Eden. La diversió esta servida!
Pero despres de vorel un temps... no era divertit veurelos, eren feliços. Aixina que sense pensarseu 2 voltes s'inventa una norma estupida tipo les lleis estadounidenses. ( P. exemple: No pots conduir un cotxe amb un gorila al seient del copilot). I aixina els va tirar del paradis.
A guanyar-se el pa amb el seu suor i parir els fills amb dolor! Aixo si k era divertit! Veure patir a gent mentre els veus al televisor, com si fora el Gran Hermano, pero amb una diferencia, aquest canal te el 100% de la audiencia.

Però si sempre hi veus el mateix al final cansa... aixina que ell va decidir clavar el dit en el programa a vore que passava.
El sant Job encara esta enrecodant-se de la divina mare de Deu ( que no es la verge). Va dixar al pobre fet un desgraciat, i aixo que era el seu millor creient. Es com si tingueres una tenda i al teu millor client li fas la vida impossible, aquest client tornara? segurament no. Pos este va tornar i el van putejar un bon rato.

Resumint. Ell es clavaba en la historia, com quant a Moises li dona superpoders. Nomes li faltava la capa tu!
Ajuda al rey David a guanyar contra Goliath. Fins i tot li diu a Isaac la conya de que mate el seu fill per ell, i el tio este preferix matar al fill que sofrir ell la ira de un deu. Que persona mes covard. Deu estava pijant-se damunt segurament, la sarta de tonteries que hi feia i aixina i tot la gent li seguia la corrent.
Fins que per a posar la cirera al pastís decideix enviar al seu fill!

Continuara...


Extracte de: Jesucrist era alcohòlic i no anava a rehabilitació.

Dedicada a Jesus A.

Teoria Base de la economia. Part I

Tota cosa té la seva base. Si estudies medicina tens que tindre alguna noció mínima de anatomia, si eres peó de obra has de saber que es cada ferramenta i el seu ús.

Al igual hi passa amb la economia, si no hi ha una base, tota la estructura caurà. No es pot començar la casa per la teulada. En aquest sistema econòmic que tenim ara hi falta la base, el mes important.
Repassem...
Vivim en un país on la major part del capital va destinada al sector terciari o sector servicis ( funcionaris entre altres ), després hi ve el secundari i després el primari.
La major part de carn, fruita, verdura, tèxtil, i petroli prové de la importació de països, normalment, mes pobres que el nostre. Amb la conseqüència de que aquestos productes ens el venen mes barats del que costa produir-los ací.
Que hi ha de mal en aquest apartat? de moment no res.
El que falla es en el finançament governamental. Vegem...
Si oblidem el sector primari i el secundari (com esta ocorreguent), veurem que hi haura un augment del atur, i un augment també en el nombre de treballadors del sector terciari. A mes atur s'han d'oferir mes llocs de treball, logic.
El problema hi ve ara:
Si no hi ha producció en un país, i tot son gastos, es veu de lluny que la cosa no va be. Aixo ocorre amb el sector primari, la vinguda massiva de productes del extranger, i la baixa competitivitat del govern per a poder ajudar als seus treballadors, ha fet que la gent abandone els seus llocs de treball, si volen viure millor.
Per algun nom aquest sector es el primari, si falla, falla la cadena sencera.
Una casa sense fonaments aguantara... però tard o prompte caura.
Segonament, en la crisi que hi estem veient, podem vorer que: el atur augmenta dia a dia, cosa que: la gent que hi es al atur no hi podra pagar els impostos si no poden, cosa normal, la gran part de gent que treballa al sector terciari al servei del govern cobra d'aquestos impostos, si no es poden pagar, aquestos també es quedaran sense treball o en el seu defecte el conservaran amb un salari mes menut.
Tot açò augmentarà mes l'atur.
El que ens torna al principi.
La gent de poble tindrà que tornar al camp a treballar, però... i la gent de ciutat? en aquest moment dependria de la produccio dels pobles (ja que no tenen ni la menor idea de portar un camp, nomes dir que els nens de ciutat creuen que les tomaques venen de mercadona). Ja que si estan al atur no podran comprar els aliments, pero els llauradors es podràn produir els seus.

Tot el progrés dels últims anys podria desapareixer per no recolzar un dels pilars de la nostra societat.


"Este poble s'ha autoabastit sempre, lo mal sera quant els demes llocs es queden sense res i no es puguen abastir de res..."

Aparaulant les paraules dites i no dites

Avui en dia les paraules han perdut ja tot el seu significat. La esencia de les paraules, allò que no deuria de cambiar al llarg del temps, esta perguent el seu significat.
No heu sentit mai a algú dir que quant sents una canço i t'agrada i la sents milers de vegades deixa d'agradar-te i fins i tot arribes a odiarla? (com ocurreix amb la musica pop). Açò que ocurreix amb les cançons tambe passa amb les paraules.
Anys enrere ningu solia d'ir t'estime fins que no estava segur de voler al altre. Ara obric el MSN i l'únic que i veig son corets ridiculs, i els insipids "te quierooooo" "eres todo en mi vida" (L) "testime tonto" etc etc etc...

Que hi vull dir amb tot aço? Realment el que hi vull dir es que la majoria d'estes relacions no dura mes de 2 mesos... i quant acaba un en l'altre que es del "eres todo en mi vida", que fara la xica o el xic eixe? es pegarà un tir? si ja no te res en la vida que es el que va a fer? Jo dire el que sempre es fa: es busca un substitut/a en menys de 1 mes. I el cicle es repeteix...

Una altre sector on les paraules ja no tenen sentit es en la politica. Però que en puc dir-ne? Ahi qui no parla es per que es mut. I el que compleix el que diu honradament, es per que s'ha enganyat en alguna cosa. Poden dir el que vulguen pero els resultats seran sempre els mateixos. (Que conste que no em clave amb ningun partit politic en particular)

Per el contrari nomes n'hi han un tipus de paraules que sempre mantenen la seva esencia i per el vist no la perdran mai... els insults.
Un "fill de puta" vol dir el mateix ara que fa 200 anys.

L'únic que podem fer per a seguir fidels al significat de les paraules es: no seguir a les academies de les llengues tal com la RAE o AVDLL(Academia Valenciana de la Llengua), ja que manipulen les paraules al seu antoix.

Jo? mai de la vida!

Una cosa es certa, tot el mon no busca el mateix d'una persona, en aquest mon contemporani de hui en dia, la gent relament no sap el que vol i el que busca, creuen ser lliures pero son els primers esclaus, esclaus del que diuen i prometen, esclau de les seues propies paraules.

-"Jo no m'hi casare mai de la vida", qui no ha sentit alguna vegada aquesta frase? a les edats adolescents es normal que es diguen, ja que hi tens (potser) tota una vida per davant. Pero... i si despres et cases? com sol pasar sempre, la resposta es sempre la mateixa o semblant, -"açò es una cosa diferent aquesta persona em fa realment feliç", i en realitat no es el que hem buscat sempre anys enrere pero amb la idea de no casar-se?
Hui pots estar recolzant a un partit politic d'esquerres, i en un futur per qualsevol motiu podem cambiar d'opinió, les idees i opinions de les persones estan lligats al temps que corre i l'edat.
I aquestes persones que no cambien de pensament son les socialment inacceptades.
El valor de les promeses a baixat fins el no res, ja que vivim en un món de promeses incomplides.

Per el que es pot veure el refrany que sempre s'ha dit i tant m'agrada ja no es pot utilitzar...

-"Tothom es amo del que pensa i esclau del que diu"-

Desitjant coses impossibles.

De tots es sabut que el primer que es perd es l'esperança, (encara que ho neguem) pero sempre queda aquella veueta en el cor que no para de fotrens repetint sempre el mateix com si d'un anunci de Adidas es tractara diguent: "No hi ha res impossible".

En aquesta fase tan inspiradora, per a alguns, podem veure que no es sosté sobre res, es una mentida piadosa, alguna cosa que diem per a animarmos i mantindre la nostra autoestima. I al final ens la creguem. Amb l'esperança perduda i estiguent en aquesta fase en venen al cap pensaments de "Per que no?" i aixi recuperem un poc de l'esperança perduda, que no tardem mai res en perdrela, i ne perdrela patim encara mes que abans.
Aquesta cosa tan petita que ens dona eixe rebrot de esperança, es on guardem els somnis mes amagats de tot el mon, on creguem que mai ningu els podrà destruir mai, ja que els tinguem amagats on ningú es capaç d'arribar.

Al igual que els desitjos, aquestos xicotets somnis, son els que mantenen ferma la nostra vida. I el problema es que desperdiciem els desitjos amb coses remotament impossibles. Però es que a quasi tots els essers humans els agrada patir per a saber que encara son persones i estan vives.

El dolor al igual que el plaer son els sentiments que ens ajuden a tirar endavant en la nostra vida en aquest mon.

Construint una vida.

De la ignorancia al voler ignorar nomes hi ha un pas. De vegades preferim ignorar el que esta clar per a poder mantindre el nostre mon amb un ordre concret.

La tendencia a buscar el centre del univers, un centre muntat sobre una pila de enganys, que ens hem creat nosaltres mateixos. Per el que aquest pilar no es dificil de que caiga. I de tots es ben sabut que sense uns fonaments no hi ha una casa, aquesta casa sense fonaments podria aguantar un temps, pero no molt, i ens autoenganyem de que no caura quant en realitatl'hem construit nosaltres i sabem massa be quin es el limit que pot soportar.
Tambe existeix la tendencia a construir els nous fonaments, sobre els mateixos fonaments vells, amb el mateix material inclòs.

Aquest segon edifici creurem que sera mes solid, per la experiencia guanyada anteriorment, però no podra aguantar ni la meitat de temps que l'anterior edifici.
Creant aixi un bucle autodestructiu en la personalitat de la persona.