Simbolitzant un simbol

Tot el mon poseeix una ideologia politica, cadascú la seua es clar, ningu naix amb les mateixes idees de ningun partit politic sino que s'aproximen. Algunes estan molt actives, altres de menys y altres estan desfasades, ja siga per la ideologia il·logica, o per que el temps que corren no son aptes per a aquestes.

Hi ha una que particularment es molt odiada per una banda i molt volguda per l'altra, es a dir es molt radical, no hi ha praticament terme mig.
El fascisme.
Aquesta ideologia ha passat per diversos paisos del món, especialment per Europa, ja siga a Alemanya, Italia, França, Espanya, etc.
Aquesta ideologia depenent de la zona a la que hi era tenia diferents simbols,al contrari d'altres ideologies (el comunisme te el mateix simbol a tot arreu del mon), ja siga l'arc i les fletxes a Espanya, la creu gammada a Alemanya.
Pareix il·logic que un simbol que a la cultura budista signifique pau i armonia monte el pitote de considerables proporcions mes grans de l'ultima era.
Pero al que anavem! Tota aquesta ideologia esta mal vista actualment, i es pot sancionar amb multes per apologia del fascisme (vale que siga un poc bestia la ideologia, pero ahi tampoc es respecta la llibertat de expressio), però no tots els simbols han sigut eliminats. Un clar exemple d'aquestos, es el fascio. Igual el nom vos sona a un italià que conegueu, pero aquest simbol es aquest que hi pose:


No vos sona de ningún lloc? no hi esta tambe en aquest escut de armes que hi vegem tots o casi tots els dies.

Val que també els odiem a vegades, i no pas per la ideologia, però segons he buscat el escut junt al uniforme es van designar en la reforma de la Guardia Civil del 1943, just en l'apogeu del fascisme. Els principals carrecs de govern montant escandols llevant les estatues del general dictador Francisco Franco (Paquito per als amics i no tant amics), i montant escandols amb manifestacions en la seua contra. En compte de llevar primerament el simbol que hi porten els cossos de seguretat que despres van a retirar aquest simbols feixistes que hi ha als carrers.
Totalment incomprensible. Per cert aquest simbol no es que siga un simbol rebuscat, aquest simbol era el emblema de la Italia de Benito Mussolini.

Pareix que a aquesta vida no hi ha res que no siga el que no pareix.

Hi tenim que obrir els ulls desenganyar-nos, plantar-nos dia a dia, visquent en una simbologia que no coneixem i no sabem el que ens volen dir.

Coneix el teu voltant i sabras on vius.

L'home del sac a voltes també fuig

Qui no ha sentit por alguna vegada? tindre la paranoia de que hi ha algú seguin-te, por a algun monstre de menuts, por a la foscor immensa de la nit, on no podem veure res i no podrem saber que hi podem fer, o almenys un malson del qual no pots escapar ni fer res per detindre'l fins que et despertes.

Hi han diversos tipus de por, una son les conegudes fòbies, però ens interessa un altre tipus, la por infundada en algun moment concret. Per que hi tenim aquest sentiment, que ens empenta a córrer, a no enfrontar-nos al nostre enemic, per que no plantem cara? i per que caiguem estesos a terra amb les cames tremolant... amb eixa sensació de impotència.

Tot té una arrel fisiològica, es a dir tot respon a estímuls que provoca el cos mitjançant hormones i altres substancies sobre el cervell, però això es la versió científica, que ara podria parlar de les parts del cervell que estan implicades i com reaccionen i el que ens fan sentir a nosaltres, igual que la por tots els sentits i sentiments, però jo em pregunte alguna altra cosa:

Si tot rebem mes o menys en la mateixa mesura els mateixos estímuls en una situació de terror extrema, per que no tots reaccionem igual?
No, no em val la resposta de que cada persona es diferent a una altra, tenim diferents personalitats, el mateix podríem dir, si tenim una fisiologia igual per que pensem diferent, però aquest cas es més complicat ja que es tracta d'una cadena de successos que ens passa a la nostra vida la que forja el nostre pensament i la nostra personalitat. En canvi en una situació terrorífica, tots actuem de dos formes: o actuem violentament, o ens quedem parats sense moure'ns, o en el seu defecte fugim, es a dir o actuem contra la por o la por ens pot a nosaltres.

Doncs jo crec que nomes hauríem de tindre por de nosaltres mateixos.

Absurdament cert.

Avui volia tractar una corrent filosòfica que mai ha sonat massa forta com per a escoltar-la per ahi, tal com l'existencialisme, el nihilisme etc.
Estic parlant de la teoria del absurd.

Primer: no estic escrivint res d'aquesta teoria per que te un plan conya.
Segon: Si, la teoria del absurd es absurda. Ara ho aclarirem

Aquesta teoria la va desenvolupar Albert Camus, mentre hi predominava l'existencialisme, per es va desviar fins crear aquesta tendència.
Aquesta tendència tracta de que tots els esforços que hi fem per trobar el origen de l'existència del ser humà són esforços absurds (de ahí el nom), ja que no hi ha ningun origen dels humans, es a dir els existencialistes creuien que els humans hi érem a la terra per algun motiu, i que podíem millorar-la individualment. En canvi la teoria del absurd tracta que un ser individual podrà fer moltes coses però no podrà tindre mai èxit en una gran societat, i aquest motiu per el qual hi érem els humans a la terra no existia, no li podien donar ningun raonament per que en realitat no hi havia.
Pareix un poc tonteria, però jo crec que tot el mon segueix aquesta teoria pero intenta escapar d'ella, es a dir, sabem que nosaltres no estem ací per res especial, no hi ha aparentment un ser diví que ens adjudique aquesta missió, i també sabem que podrem fer moltes accions individuals però mai podrem canviar el mon nosaltres sols, la segona guerra mundial no era un combat de boxa entre Hitler i els presidents europeus i americans, era una guerra amb exercits.



Tots els esforços individuals no serveixen de res... tot depèn de la societat.
Ara falta saber cap on va encaminada aquesta.

Viernes 13... apartat que ve el Jeison!

Avui coincideix justament la data i el dia de la setmana de les famoses pel·licules de terror americanes Divendres 13. Que per a la seva cultura es un dia on nomes pasen coses males i no t'ix res be... i damunt tens que asustar-te.

No es nomes en aquesta cultura el por a un dia concret de l'any. Aci, per exemple, tinguem el dimarts 13, com el nom dels famosos humoristes. Però... per que tenim eixa por en general a un dia concret?
Seria mes lògic que tinguerem por a un dia amb una gran prova que superar, i que alguna cosa nostra depenguera en eixa prova, o por a trobar-se amb algú. Però la por a un dia concret sense cap fonament on recolzar-se em pareix un poc il·logic.
Aquest dia em fa por per que em fa por, com si pareguerem nens xicotets.

El dia que em donen una raó convincent, només eixe dia, començaré a tindre por dels dies sense res especial aparentment.

Enredat en una red social

T'alces cada mati per lluitar la teua batalla del dia al dia. Pots alçar-te amb moltes o poques ganes, però una cosa es certa, aquesta batalla que viurem aquest dia només serà una il·lusió, una falsedat de la societat.

L'única forma de conèixer vertaderament a una persona, es com s'ha fet sempre, amb el cara a cara. Però això no es tot, gracies a llocs web denominats reds socials com es el tuenti o el facebook, podem descobrir l'altra cara de una persona que coneguem. Com es açò possible? Tot el mon actua darrere una mascara en aquestes reds socials, fent-se els llestos, els tontos, el que en realitat no són, o el que els agradaria ser.
Mes val un comentari que mil paraules, cada dia el esser humà hem sorpren mes encara, i pareixia impossible. Amb el tuenti podem predre la vergonya i dir-li qualsevol cosa a una persona que potser no coneguem casi, i així i tot la tenim com una "amiga", i amb el mateix descar ens contestarà com si fora un amic de la infancia, un amant o el que fasa falta, i al endemà ens la trobem al carrer i ni tan sols es capaç de mirar-nos a la cara.
Clar açò no s'aplica a tothom en general, però qui no ho ha fet inconscientment alguna vegada?, potser responguem que no, pero sempre hi esta eixa vegada.

Cada vegada que entres al teu tuenti o facebook, hi veus: tens X comentaris, Xcomentaris en fotos i fotos en les que surts, i tens eixa xicoteta il·lució de dir: qui i que m'haura comentat? qui s'enrecorda de mi? que es el que volen de mi? o poder començar a dir comentaris graciosos o fins i tot montar una historia.
Doncs Senyores, senyors: JO JA HE PERDUT LA IL·LUCIÓ DE RECIBIR RES DE TOT AÇÒ.
I sempre s'ha dit que l'esperança es l'ultim que es perd, mentira, l'ultim que sempre es perd es la il·lucio, i jo no gaste d'aquestes coses.

Potser el càncer no es la enfermetat que condemnara a la humanitat... ja que el càncer de la societat del primer mon sembla ser una serie de pagines webs que ens ofereixen aquest servici, qui són pitjors? ells que ofereixen el servici o nosaltres que decidim utilitzar-lo.

Res es el que pareix, en aquest mon de carnestoltes, cadascú es lliure de fer el que vulga, jo he decidit borrar-me els meus comptes en aquestos llocs.
Jo no pretenc que tot el mon s'ho borre, nomes que es respecte la meua opinió com qui opina el contrari que jo i li ho respecte.