En aquesta societat per evaluar els coneixements d'una persona es necessari realitzar un examen. Però no sols als instituts, escoles i universitats. Sino per trobar treball a les oposicions, per saber com anem de salut, els examens medics, per a saber com ens sentim, examen de conciencia, etc.
La cosa es:
Com ens podem evaluar amb una sola prova?!
En part en aquesta prova posarem en evidencia els nostres coneixements, però... al igual que un discurs al públic, ens posem nerviosos, la ment ens traiciona, les mans et suen, tens una gran curiositat de que et preguntaran o et faran fer.
Es com si contractaren en un hospital un cirurgià amb parquinson. Aquest pot ser el millor del món, però la seva feina no quedara mai perfecta, la realitzara pero no al 100%.
A tots els examens et passa el mateix, que si en un examen d'institut s'ens oblida una dada ja l'hem pifiada, si en un examen mèdic et poses nervios i el cor et batega mes ràpid, sembla una taquicardia.
Ja se sap que no tot el mon pot fer un discurs amb la mateixa soltura que una altra persona. Pues passa el mateix amb els examens.
Però en aquesta societat que hi visquem pareix que no ho enten... o per altra part i que es segur la opció alternativa que han escollit, que es fer un examen i així tindre que corregir el mínim possible, ja que de l'altra forma hi hauria el doble de feina.
Cosa que faria que l'atur baixara... ja que llicenciats i diplomats en les universitats no poden trobar ningun treball relacionat amb els seus estudis i tenen que fer-se la vida impossible per sobreviure. Si es contractaren més especialistes d'aquestos, menys atur, mes gent amb salari, persones millor ateses i per tant millor preparades.
Però aquest tipus d'idees en les quals ningu s'ompli les butxaques pareixen importar poc en aquest mòn de bojos...
Un boig que es retira a estudiar per a un examen.
La cosa es:
Com ens podem evaluar amb una sola prova?!
En part en aquesta prova posarem en evidencia els nostres coneixements, però... al igual que un discurs al públic, ens posem nerviosos, la ment ens traiciona, les mans et suen, tens una gran curiositat de que et preguntaran o et faran fer.
Es com si contractaren en un hospital un cirurgià amb parquinson. Aquest pot ser el millor del món, però la seva feina no quedara mai perfecta, la realitzara pero no al 100%.
A tots els examens et passa el mateix, que si en un examen d'institut s'ens oblida una dada ja l'hem pifiada, si en un examen mèdic et poses nervios i el cor et batega mes ràpid, sembla una taquicardia.
Ja se sap que no tot el mon pot fer un discurs amb la mateixa soltura que una altra persona. Pues passa el mateix amb els examens.
Però en aquesta societat que hi visquem pareix que no ho enten... o per altra part i que es segur la opció alternativa que han escollit, que es fer un examen i així tindre que corregir el mínim possible, ja que de l'altra forma hi hauria el doble de feina.
Cosa que faria que l'atur baixara... ja que llicenciats i diplomats en les universitats no poden trobar ningun treball relacionat amb els seus estudis i tenen que fer-se la vida impossible per sobreviure. Si es contractaren més especialistes d'aquestos, menys atur, mes gent amb salari, persones millor ateses i per tant millor preparades.
Però aquest tipus d'idees en les quals ningu s'ompli les butxaques pareixen importar poc en aquest mòn de bojos...
Un boig que es retira a estudiar per a un examen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada