diumenge, 19 de desembre del 2010

No a la censura. No a la Ley Sinde. No al cierre de webs.

No a la censura. No a la Ley Sinde. No al cierre de webs.

AYÚDANOS A SEGUIR TEJIENDO


Discúlpanos si no es esta página lo que querías leer este domingo. Seguramente vienes de otra página de Internet donde esperabas encontrar algo muy distinto. Si así lo deseas, puedes dejar de leer ahora mismo, pero nos gustaría explicarte por qué hoy han cerrado algunas webs. Si el próximo martes 21 de diciembre algunos políticos deciden aprobar la Ley Sinde, la Internet en español que hemos conocido cambiará para siempre, y miles de páginas podrán ser cerradas desde el poder.


A lo largo del último año, en esta página se ha publicado mucha información sobre la Ley Sinde, un proyecto de censura de Internet escondido dentro del proyecto de Ley de Economía Sostenible. Te invitamos a ver los vídeos, a escuchar, a leer y a reflexionar. Cuando te hayas informado acerca del peligro para las libertades que representa la Ley Sinde, no te quedes sentado. Sal a la calle y explícaselo a todas aquellas personas que conozcas, muy especialmente a aquellas que viven desconectadas de Internet.


La Ley Sinde no nace de la voluntad del pueblo español, sino que es una imposición extranjera. La embajada de Estados Unidos ha presionado a nuestro gobierno para aprobarla, pisoteando nuestra soberanía nacional. Quieren una Internet sumisa y controlable, que sea útil para convencer a la población, como los restantes medios de comunicación controlados desde el poder. No quieren que la gente comparta información, no quieren que sepamos quién mueve realmente los hilos, no quieren que sepamos cómo se enriquecen empobreciendo al resto de la población. Quieren una red esclava desde la que vendernos su visión del mundo.


Hubo una vez un hombre que creyó en la paz y en la libertad, y que murió asesinado. Se llamaba Mohandas Karamchand Gandhi, y se enfrentó a un imperio con una primitiva herramienta: su rueca de hilar. Pronunció estas palabras: "Si trescientos millones de personas hilaran una vez por día, no porque un Hitler se lo ordenara, sino porque se inspiraran en el mismo ideal, tendríamos una unidad de propósitos suficiente para alcanzar la independencia."


Mucho más de trescientos millones de personas están tejiendo cada día esta inmensa red de intercambio de conocimiento que se llama Internet. Millones y millones de personas compartimos información a través de redes abiertas. Hemos creado una cultura y tenemos un objetivo común y universal. Todo eso puede cambiar a partir del próximo martes. La Ley Sinde es una tijera que permite cortar los hilos que mantienen viva Internet, una red que debe seguir siendo libre y neutral, como instrumento de progreso, paz y libertad.


Ayúdanos a seguir tejiendo. Sal a la calle, explícaselo a tus vecinos, a tus amigos, a tus compañeros de trabajo. Y discúlpanos por haberte estropeado este domingo, pero lo hacemos para que puedas disfrutar en libertad del resto de tus domingos. Muchas gracias.

dimarts, 2 de novembre del 2010

Continuem sense internet... Disculpen les molesties

dilluns, 4 d’octubre del 2010

No internet

Senyors i senyores açò es una cosa molt seria, amb tots vostès l'entrada d'avui:
No tinc internet.

Aixina que no puc actualitzar tant com vullguera, tot i les coses que m'han dit, i altres motius mes que graciosos jejeje.
Peró bromes apart resulta estranya la manera en que ens fa falta internet en la nostra vida quotidiana, una ferramenta que relativament ha arribat pronte a la nostra societat, en els ultims anys ha evolucionat de tal manera en el internet 2.0 on els internautes poden participar entre si, i en les webs i modificar algunes coses. En aquest avanç hem incorporat internet en la nostra rutina, ja siga en reds socials, informació, entreteniment, treball o estudi. Fins i tot crea dependència, invertim en ell un temps de la nostra vida que al final si ens falta no sabem en que plenar-lo, en quant abans el plenavem amb alguna altra cosa quotidiana, es a dir, hem substituït una cosa quotidiana per una altra.
Jo vaig a proposar una cosa: Apagar per un dia internet i aprofitar eixe dia per a fer altres coses, jo no tinc internet i estic llegint un nou llibre, però hi han moltes mes activitats que es poden realitzar, i no, no estic proposant una apagada global de internet ni res, sino qui vullga trencar en la seua rutina internetera que aixina per que si l'apague i recorde el que feia abans.
Jo vaig a seguir amb les meues coses pendents.
Prompte tornaran les actualitzacions regulars, penseu en el que vos he dit, a reveure!

dimarts, 14 de setembre del 2010

No ens donem conter de alguna cosa fins que la perdem

I això pareix, el títol ho diu ben clar. Però no es del tot cert, no es pot perdre res que no has tingut mai de la vida, en canvi si que hi pots guanyar coses que no hi tenies.
Tot açò ve a que hem varen soltar aquesta frase fa poc, en quant a la persona que me la va soltar jo vaig creure que no tenia raó, per que va soltar aquesta frase sense perdre res, es mes guanyava coses, però aquesta persona creia el contrari... Perquè?
Poster hi estava en una il·lusió i no es donava conter del que pasava al seu voltant i en adonar-se de tot el que va passar en la seua ausencia mental, no podia creure el que veia, i s'aferrava a alguna cosa que ella creia factible, però que en realitat ni era factible, ni podia ser possible.

Fins on podrien arribar els límits de la desesperació en aquests casos? Jo crec que ens aquestos casos no hi ha ningun limit, la ment es lliure de navegar per els seus pensaments, i en aquestos casos navega mes del conter, crea falses idees, tot per a negar una realitat existent davant de ella.
Si eixa persona ha sigut capaç de crear-se aquesta idea, no podria acas crear-ne alguna altra i que tinguera nefastes conseqüències? I si per alguna casualitat del destí decideix fer una tonteria que perjudicara a molts del seu voltant incloent a aquesta persona? Tot dependrà de la racionalitat d'aquesta persona, o potser no, potser que no li vinga la raó en aquest estat alterat. Per el que podriem dir que aquesta persona que perd la raó, deuria estar amb algú que l'ajude a passar el seu estat, i possiblement amb l'ajuda de medicaments. Tot dependria del seu ús de la raó.

Quant que pot donar de si una frase en un context, el qual no li pertoca, veritat?

dilluns, 23 d’agost del 2010

Camins que caminar mentre el caminant camina el seu propi cami



I després de tant de recorres paratges, el viatger es decideix a fer una parada per a beure i repondre forces. Una senda llarga, llarg viatge encara li queda. Ja esta prou cansat, pero aixina i tot el viatge no ha fet mes que començar. No tardara ni dies, ni setmanes, sino mesos i anys per a poder acabar el viatge.

I entre els majors obstacles que es puga trobar nomes li sera un problema les bifurcacions, ja que cada camí el portarà a un destí diferent, potser alguns camins després de separar-se es tornen a juntar, en canvi altres seguiran direccions opostes i mai es tornaran a creuar.

Durant aquest viatge, aquesta persona es trobarà amb altra gent que tambe hi fa un viatge diferent, i tindrà que compartir la senda amb ell li agrade o no. Farà amics i enemics. I alguns intentaran seguir-lo, ja siga per a fer el be o per a fer el mal.

Al final del viatge... nomes ell ho sap.















Jo seguiré la meua senda intentant fer el meu propi camí, ningú esta obligat a seguir-me, i ningú esta obligat a fer-me cas, així que jo seguiré per el meu propi camí, que fins aleshores ,crec, que he elegit be.

dijous, 29 de juliol del 2010

No me llames Doroles, llamame Lola

violento, ta.

(Del lat. violentus).

1. adj. Que está fuera de su natural estado, situación o modo.

2. adj. Que obra con ímpetu y fuerza.

3. adj. Que se hace bruscamente, con ímpetu e intensidad extraordinarias.

4. adj. Que se hace contra el gusto de uno mismo, por ciertos respetos y consideraciones.

5. adj. Se dice del genio arrebatado e impetuoso y que se deja llevar fácilmente de la ira.

6. adj. Dicho del sentido o interpretación que se da a lo dicho o escrito: Falso, torcido, fuera de lo natural.

7. adj. Que se ejecuta contra el modo regular o fuera de razón y justicia.

8. adj. Se dice de la situación embarazosa en que se halla alguien.


L'altre dia hem van dir que era violent, i hem vaig parar a pensar en el significat de la mateixa paraula. I ja que no soc partidari de la RAE pose ací la seua definició.

És curiós, en nomenar-meu i llegir les definicions hi han coses que hem desconcerten, com la primera definició, que estic fora de un estat, situació o mode... o que directament obre en imepetu i força, es a dir, una persona que utilitza la força per a moure una cadira de lloc, per exemple, esta actuant de manera violenta. Quant el Papa de Roma fa un esforç per a alçar-se del llit i agafar tots els seus atuells esta actuant de forma violenta.

En canvi si agafem la sisena definició podem vorer mes gent violenta, persona que diu alguna cosa falsa, llavors... tots els polítics son doblement violents, els estafadors son violents, i si tu has dit alguna vegada alguna mentida que tingues una cosa clara, eres violent.


La de la situació embarassos-sa eu sabíem tots, a tots ens ha passat una situació violenta, per el consequent som violents.


El geni arrebatador i que es deixa endur per la ira, tot el mon ens hem enfadat alguna vegada, sempre hi ha alguna cosa que ens trau de quici, cada persona es un mon, per lo tant cada persona tindrà les seues manies, per tant es cabrejarà, per tant es violenta.

En canvi, ja per desvariar absolutament, podriem dir que el Dalai lama es violent, alguna vegada s'haurà enfadat, haurà fet força o estaria fora del seu estat natural.


Els hippis vegetarians van en contra del seu estat natural de omnivor i son vegetarians, per tant son violents, molta pau i fer l'amor i acaben siguent un dels violents per excel·lència.

En resum, si algú pretén insultar a algú, faltar al respecte, o criticar per que vos heu comportat de forma violenta, no teniu res de que disculpar-vos, segur que l'altra persona que vos acusa ho es mes encara, o directament podeu tornar-li en un -Si, soc violent, que passa? vas a pegar-me? així es demostrara qui es mes violent.



dissabte, 17 de juliol del 2010

Mira com cuine! Mira! No estas mirant-me!!

Recepta per a una societat perfecta:

6 milions de persones dispostes per a cooperar.
1 kilo de Ganes de millorar
500 grams de cooperació
El que s'admitixca de tolerancia
400 grams de pau
dos cullerades soperes de alegria
300 ml de comprensió
Un pessic de confiança


Agafar els 6 milions de persones i afegir-la meitat de ganes de millorar i remenar prou fins que la massa tinga un càracter consistent. Despres afegim la tolerancia que ens admitixca i finalment afegim la resta de persones que ens faltaven. Ho deixem reposar una hora a temperatura ambient.
Una vegada la massa haja augmentat considerablement el volum afegirem els 300ml de comprensió i remenarem, mentre remenem tirarem el pessiguet de confiança, quant vegem que tinga una tonalitat verdeta tirem les cullerades de alegria i els 400 g de pau remesclats, no oblideu remenar-ho amb la turmix... per a tot açò i fa falta moltisima potencia.

Finalment ho posem a coure al bany de maria durant 10 minuts i finalment 15 minuts sols al forn a 250ºC.

Per a finalitzar podem afegir una rameta de olivera per a decorar.




Tant dificil es?

dissabte, 19 de juny del 2010

Mira! Escric coses!

Tot aquell que s'aprecie ha de tenir una cosa clara, ell mateix.
No pretenc que ens sentim egoistes, ni egocentrics. Sols en la medida justa.
La resta de la societat no confiarà mai en nosaltres de forma individual, i sols de forma individual formem part de la societat.
Per a ser sincers... excepte uns quants privilegiats, la societat esta formada per uns cuants malcriats fills del papa, que ho tenen tot, i una vegada ho tinguen tot ho donaran tot als fills. No imporatarà ningú mes que nosaltres, i la familia mes propera. No vull dir res de "enxufes" que existixen i al nostre pesar ahi estaran per sempre, hem referixc al tot en general.

Ens hem de preocupar de nosaltres mateixa sempre, si no estem apunt i no som capaços no podrem fer res en aquesta vida.

Mai ningú ens donara una ajuda a no ser que guanye alguna cosa a canvi, el món no funciona debades, la solidaritat de la gent no arriba fins al infinit, sols arriba fins al despreci i la pena, si algú ens dona pena l'ajudem, si no, no. Ni mes ni menys. Jo m'incloc en aquest tot. Som una societat, una especie social, tendim a relacionar-nos, on vaja la majoria anirem tots, si ens tirem per un barranc caurem tots encara que no hi vulgues. Acàs tu en particular tens alguna cosa que veure en la economia? i com va? al desastre, i tu has fet alguna cosa per provocar-la? NO! i jo? tampoc, però si cau... caurem en ella, vulguem o no.

Estem condemnats.


Alguna cosa que objectar?
Si, no per no pensar el mateix que aquesta societat, estem condemnats al mateix final, ens mereixem un final diferent, un final que es relacione amb les nostres accions, potser millor, potser pitjor.

No soc qui per a decidir res, sols les meues accions, sols que soc una unica persona, i només soc responsable de mi mateixa...

"Cadascú es amo del que pensa i esclau del que diu"
Sempre.

I

dimarts, 15 de juny del 2010

Por

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Ho entens? jo encara no massa...

dimecres, 2 de juny del 2010

Responent per al enteniment de la gent.

Abans de dir res, avui he fet un examen i tinc el cervell molt cremat, així que si hi ha alguna cosa que no esta molt be explicada no hem tireu la culpa, supose que la esencia de lo que vull dir es podra transmetre de forma ben i mal explicada.

Ahir hem van avisar que hem m’han fet un cometari en un post anterior del blog, i agraixc que m’avisaren per que possiblement no m’havera donat conter, també la persona que l’ha publicat hem va donar l’opció de borrar-lo encara que el blog es meu, pero ell no s’enfadaria per censura ni res, no vaig a borrar-lil es mes el copie aci mateix ara.

Aci teniu el link per a comprobar i vorer el comentari:

http://puntxaalpinxo.blogspot.com/2009/11/enredat-en-una-red-social.html

Hui 1 de Juny ja fa molt temps que has tornat a tindre tuenti i aquestos aspectes el veigs importans
1-el més curiós de tot no fa ninguna entrada nova explicant el perquè d'aquesta decisió ni ninguna modificació, quant va hi haure gent que el va advertir.

2-Sols ha dit de paraula que si el torna a tindre es per que aquesta gent no parava de donar-li la vara, quant va hi haure molta gent que volia fer una posta en ell, si et tornes a fer un tuenti ens pagues un sopar i ell no va voler accedir ( per alguna cosa seria)

3-A l'hora de llevar-se el tuenti va hi haure un conter enrere, segons ell estava justificat per aquesta gent que tenia agrega l'agregara al msn i no perdre el contacter i després quant el va tornar a tindre no va advertir a ningú. Si avera enviat un missatge a tot el seus contactes amb el seu correu i advertint que anava a llevarse-la ja estava. Em sembla un estretegia egoista que vol estalviar enviar un quants correus i egoista

4-Lo anterior implica que ha perdut alguns contactes del tuenti, però ell utilitza una política imperialista – ja m'ha agregaran i sinó jo no pense fero. Açò ha disgustat a certa gent per que un vist com una imposició i s'han negat. També ha presumit de tindre 30 i algo xiques agregaes i un sol xic, com si tindre un superpoblació de xiques fora molt bo .

5- També ha perdut fotos on apareix i el contactes del tuenti vell també. Peró es veu que açò dona igual tots deuen de contribuir amb els seus capritxos

6- No entenc el msn no ni ha gent falça per que cai son contactes i el tuenti són amics. Per ami és el mateix però en diferents paraules”

Ara vaig a contestar a aquest comentari, pero sense anim de ofendre a ningú si succeix el cas.

Ho respondre en orde com m’han preguntat per a major facilitat de comprensió:

1.- El que fa les entrades soc jo, o en cas contrari, algú que jo convide a fer una entrada, de moment son meues totes, i les entrades les faig sobre temes que faig cada dia, crec que es nota, excepte esta... No vaig a fer entrades del tipus: hui he anat a jugar a futbet, o hui m’he fet tuenti, etc

Continue mantenint les idees, per aixo no he cregut convenient editar el post. I si en lo de advertir-me es en que hem tornaria a fer-me tuenti, jo sempre responia en el mateix comentari i no m’ho negarà ningú: “No crec” o “ja vorem.”

2.- Si eres amic meu sabràs que jo no hem jugue mai res, excepte si es fa una timba de poker i juguem en cèntims, CÈNTIMS, mai arriba a un euro, ademes no tinc diners per a jugar-mels en coses que no sas que passara, com pots recordar tinc una entrada que es titula Jo? Mai de la vida!!

http://puntxaalpinxo.blogspot.com/2009/07/jo-mai-de-la-vida.html

Que ja explique que al final ningú acaba com espera, i jo crec que estic incluit en eixe tot el mon, no soc extraterrestre. I com potser he recriminen que en la entrada explique sobre el baix valor de les promeses, i jo m’he l’he tornat a fer, nomes tinc una cosa que dir, jo no vaig dir no vaig a fer-me’l mai mes, com ja he dit abans, sempre deia el mateix.

3.- En aquest punt s’hem tatxa de egoísta, vale, ara explique el tinglao este, com ja vaig explicar en la entrada de les reds socials, hem vaig posar el dia per a borrar-me’l, es a dir 15, si algu va vore el meu estat del tuenti el conter enrere no va començar a partir de 15, sinó de 12, per que? Nomes hi ha un motiu, bueno dos, uno per si algú ho vea sabera que mel borraba, pero este no es el important. Quant vaig prendre la decisió de borrar-me’l, li ho vaig dir a un amic que es pensaba que no mel borraria, i li vaig dir que en 15 dies mel borraba, i cada dia hem dia: Nomes falten 14 dies,13 dies, i en arribar a 12 hem va dir 11, es a dir, es va enganyar en el conter, i li vaig dir, mira si mel borre en serio que el posaré jo el conter enrere per a que ho comproves.

Jo no tinc per que ser egoísta diguent vaig a borrar-me el tuenti, hem pareix mes egoísta el que posa en el estat, ai! ke be que estic, o me fa mal el cap. La veritat, jo anunciava un fet, els demés també pero només d’ells jo advertia a tots el que m’envolten per si els interessa, si no els intersa, ja saben, pasando!.

I si enviara un correu a tot cristo diguent que mel havia fet i vos avise: ie ke me fet tuenti! No seria mes egoísta que el que he fet? M’heu pressionat a fer-me’l, no he pressioneu a mes que no cediré. No es egoisme, voleu que hem pose als vostres peus, i ja de paso vos faja les faenes que vos done la gana. No.

4.- Si, he perdut contactes en el tuenti, la majoria gent que no conexilla, del tipo un de Madrid que m’agrega i jo pos accepte per no dir que no, o del tipus Amador Discreto, que era un tio que hem va agregar i no vaig a dir per a que. Ja veus que gran pèrdua.

Ja he contestat antes a lo del imperialisme de que m’agregueu. Ademes aixo no es imperialisme, i crec que ho sas perfectament.

No hem vau pressionar i imposar que hem fera el tuenti? “Ara te tire una foto i la puge al tuenti i com no ne tens pos no te la passe” aixo ho he sentit moltes vegades, jo crec que lo teu s’aproxima mes al imperialisme que lo meu, encara que ningun dels dos siga imperialisme

També he perdut un parell de contactes que m’havera agradat seguir tenint en contacte en ells, pero que jo recorde eren 2 o com a molt 3, i un puc posar-me en contacte en eixa persona casi quant jo vullga per altres mètodes, i l’altra no recorde, sincerament, qui era.

En quant lo de dir tinc una població agregada de un tio i 30 ties, nomes tinc una cosa a comentar, en quin context ho vaig dir? Ho vaig dir serio dalt de un atril amb un micro i tot seriós? O ho vaig dir quant algú va dir un xiste que anava relacionat sobre mi i que hem degradaba? I jo ho vaig dir en plan conya, estic entre amics, no crec que ningú s’ho prenga en serio, per que jo soc el primer que aquestes coses me les prenc en humor, cosa que es bona per a la vida, i si repassaves la gent que tenia agregada eren tot amigues i amics propers que hem van agregar, i familiars, i si, estic pensant cada dos per tres montar-meu en ells, (tomerse esta frase anterior con humor ya que no es seria, ademas tiene cierta ironia), ja no se si tinc que avisar quant estic parlant en serio i quant no....

5.- No he perdut fotos, les que m’interesaven me les he baixat, i entre altres coses açò també era un motiu del conter enrere, si volia unes 100 fotos per a baixar-me no vaig a borrar-mel al acte i perdreles, hem pose un dia limit per a baixar-les i ja esta, i el mateix per als meus “amics” contactes, o com voleu nomenar-ho. Qui avisa no es traïdor.

Això es contribuir als meus capritxos? Això no es un capritx, busca en la RAE la definició de capritx per favor, no mira te la pose jo! Mes rapid:

Determinación que se toma arbitrariamente, inspirada por un antojo, por humor o por deleite en lo extravagante y original.

Diu clarament inspirada per un antojo, lo meu no va ser un antojo, ja ho vaig dir en el seu temps, ademes un antojo es com deia el joni al mateix post i, si no vos importa vaig a citar-ho. Si teniu alguna cosa en contra ho retire, pero no es per dur-vos la contra, ni recriminar-vos res en serio, es nomes per a il·lustrar.

2.Pregunta.Perquè no vas aplegar un bon dia i et vas borrar i en pau??. a que va venir tot aixo de falten 9 dies...8...7...6... realment jo si me borrara (i creume que ho rumio bastant sovint) ho faria de colp. No anuncianto (no puc evitar pensar que hi ha una certa demanda de atenció per la teua part... certes ganes de rebre missatges del pal de "no te borres xk te volem x asi xfi"

Ell dona la seua explicació i crec que es tant correcta com la meua, almenys jo considere que ell en totes les explicacions que va donar ho va deixar clar per que se’l borra o no, pero aixo que deia ell de tal dia mel borre iau es mes paregut a un capritx que el que vaig fer jo, que va ser una decisió que vaig prendre molt meditada.

6.- Per a mi casi que també, però vaig a dir clarament que no tota la gent que tinc al hotmail (correu electrònic) la tinc al msn, la major part de gent que tenia al tuenti i no tenia al msn, ha anat a parar al hotmail, no al msn. Per tant no “xatege” amb elles, si tinc que dir alguna cosa, escric una carta electronica ben redactada i l’envie, no inicie converses vanals on no hi ha massa que dir.

Soc clar i directe. I crec que aquest ultim punt esta clar.

Crec que he contestat a tot, i si no torna a preguntar i jo te contestare amablement quant puga.

He dit!

divendres, 28 de maig del 2010

Adaptats a la adaptació

Tot el mon sap que hi ha un patró de conducta a la nostra societat, si en algun cas no es segueix aquest patró la societat et rebutja. No es només la conducta d'una persona, també pot ser el físic, el ser diferent, la llengua.
A la primera persona que tinga una mínima diferencia en conjunt a la societat, s'aparta de la societat i es deixa viure tranquil·la sempre que no es pose en el nostre camí, en aquest cas la tindrem que apartar com a un obstacle qualsevol.

No entenc per que la societat rebutja a una persona nomes per un prejudici. Potser siga millor persona que qualsevol dels nostres millors amics, però així i tot, la rebutgem. Com per a sentir-nos superiors, millors, sentir-nos part d'un conjunt.

Aquesta gent que no esta adaptada a la societat, deuria de intentar adaptar-se? o simplement la societat es tindria que adaptar?

Tota la nostra societat esta governada per grans estereotips de bellesa i perfecció. Per que els seguim? que ens impulsa a seguir-los? que tenen ells que no tenim nosaltres? acàs hem perdut la personalitat?

En un futur tots estarem operats, serem iguals, pensarem igual, i tot serà una autentica merda.

dissabte, 22 de maig del 2010

Detectese cierta ironia en mi frase anterior.

Estem visquent una epoca daurada en la nostra vida en general, i en particular també! per que no?
No tenim treball, pero en camvi tenim mes temps lliure, tenim examens, pero estem adquirint coneixements. Tenim una birria de politics, pero no se si els de la oposicio son pitjor. No hi ha treball, pero hi han ganes de treballar (cosa inhedita). Les coses no ens van bé, però tenim ganes de tirar endavant.

El que no entenc... es la hipocresia de la gent, la falsedat, l'engany, el menyspreu, els prejudicis, i el que menys entenc és el perque de les coses.

dilluns, 10 de maig del 2010

Mira que no m'agrada xafar caragols quant plou!

Tot el mon coneix el os panda, es un os típic del país de Xina. Té una combinació curiosa dels colors blanc i negre. I es una icona del seu país. Tots sabem que esta en perill d'extinció, matar un sol panda et pot condemnar a la presó, i no per poc de temps.

Ara bé, si definim especie en perill d'extinció, al nostre cap i venen una serie de animals, principalment, com poden ser el cangur, el koala, el lleó, el tigre, les balenes... a algú d'altres potser també li vinga al cap alguna planta, com pot ser la pebrella,Limonium Santapolensis aquesta última potser no la coneguen molta gent, però per la zona on hi es es molt coneguda, es una planta que només es pot trobar a Santa Pola.
I on es on vull arribar? no, no vaig a nomenar les comunitats microscòpiques que hi estan en perill d'extinció.
On vull arribar es, al per que de la creació dels llibres rojos, que son els que recullen les especies en perill d'una zona, aquestes publicacions es fan per a saber en un determinat temps si una especie esta protegida, extingida o simplement es comuna. Molts creuran que si t'interessa el tema doncs serà un llibre útil, i res mes lluny de la realitat.

Però, al fi i al cap només hi es una ferramenta política. La ciència esta involucrada a la politica? En un principi no hi té perquè, però tampoc i té per que ser un animal una ferramenta politica, i als noticiaris hi vegem, el decret llei que protegeix a tal animal, o a tal planta, i que ha fet el gran polític que hi ha intervingut, i es veu una imatge del politic vestit amb trage eixint de les corts, del congres o d'on ixen aquestes persones, i es veuen entrant a un cotxe, o en el seu defecte, s'els mostra llevant un llenç a una placa o senyal, que indica el que han decretat.
Però... el polític ha fet bé no? jo diria que si, per que no? esta intentant protegir una especie que hi esta amenaçada.
La qüestió es: Nomes hi estan amenaçats els animals grans i majestuosos que es poden mostrar a la televisió? En el cas d'aquesta península hi trobem, el linx ibèric, l'os dels pics d'Europa, l'àguila reial... etc etc etc.
Ara bé, cada mes s'extingixen en aquest país al menys 1 especie animal o vegetal, de terra, mar i aire.
Per que aquestes coses no surten als telediaris? a si, es veritat, que aquestos animals no els ha protegit el politic, i la massa social ha pogut trepitjar-lo tot el que ha pogut. Pobret animalet... que anem a fer?


Ais... i pensar que mentre he escrit aquesta entrada s'han extingit 3 especies en tot el planeta...
Una llàstima que no podem fer res, però es més trist veure com ens prenen el pel creguent-nos imbecils, algun dia arribara el seu dia.


dilluns, 3 de maig del 2010

Ui mira! una xispa!

Fa un parell de setmanes hi havia una volcà amb un nom impronunciable a Islàndia, col·lapsant tot el trafic aeri, segons les fonts, degut a la cendra volcànica. De tots els països d'Europa afectats per el volcà, nomes tenia el espai aeri tancat Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia. El que ens fa pensar que hi ha gat amagat, per que realment es una cosa molt absurda. Però aquest no es el tema a tractar, la cosa es: si un fenomen de la natura com ha sigut un volcà, que allà en Islàndia la gent estava tranquil·la, ha repercutit tant en la societat on vivim, tant com per a que gent hem pregunte si s'acosta el fi del mon i aquest volcà és el principi, si passa una altra cosa pitjor que hi farem?


Un volcà no es el fenomen natural mes perillós, tampoc es el menys, pitjor es que et caiga un meteorit (curiositat: es mes fàcil morir per un meteorit, que per un volcà, a no ser clar esta que vages a buscar-lo.), per que si no es un fenomen tant perillós ha col·lapsat mig planeta? hui en dia hi han mes de 300 volcans actius, i ningun d'ells ha fet noticia. Algú estarà pensant, no serà noticia per que hi estan a llocs subdesenvolupats i no ens enterem i no repercutixen tant en la nostra vida com aquest que hi ha a Europa, penseu el que voleu però...
A Itàlia sense anar mes lluny tenim actiu el volcà Estromboli, que es un dels mes perillosos que hi ha a tot el mon, i si, esta actiu. A Hawaii tenim un altre volcà actiu, i ningú s'asusta, serà per que no hi han vols a Hawaii que no s'en han cancel·lat ningun, i potser Itàlia que esta en ple centre de Europa no els prenguen en serio i no fan res per a paralitzar el trafic aeri o pot ser es que els italians ja estiguen acostumats al volcà o simplement tot el mon odie els italians, per a gustos els colors.

Tenim que deixar que una reacció en massa controle la nostra vida ja manipulada de per si per els grans mandataris que governen un planeta que no es seu?
Jo sincerament, en atac d'egoisme absolut, fare el que hem pase literalment per davall dels nassos.
Ja que hi ha que actuar com una persona crega convenient i no com ens diga la resta, hem de actuar amb sentit comú.
I el meu sentit comú hem diu que estudie una estona.

dimecres, 24 de març del 2010

Arbre va!

Un llenyater es disposat a tallar un arbre, un arbre vell, alt, robust i amb una gran quantitat de fusta. Tot pareixen avantatges, el llenyater hi guanyarà una gran quantitat de diners, tindrà treball per un temps i el bosc podrà desfer-se d’aquest arbre vell per a poder tindré nous arbres joves en el seu lloc.

Però el que ningú ha mirat es si aquest arbre li importa a algú, potser hi haja alguna persona que estiga en contra de que el tallen, potser tampoc es la millor solució tallar aquest arbre o simplement el llenyater esta equivocant-se de lloc. Si ningú no hi diu res, aquest possible error es produirà, però per el contrari potser el llenyater estiga fent be en tallar-lo, però en l’últim moment decideix canviar d’opinió i tallar-ne un altre, qui avisa a aquest pobre home de que estava fent be i ara esta equivocant-se?

El poder de la paraula ens governa a tots, tots deguem donar la opinió encara que a algunes persones no els agrada, i tenim que escoltar opinions encara que no ens agrade, aconseguir la objectivitat.

Però també per el contrari la paraula dels demés ens governa, al retindre diverses opinions sovint tendim a fer el que ens diu a majoria, potser per no parèixer estrany als demés, potser no hi fem cas, però casi sempre ens queda eixa rancúnia diguent-nos: I si havera fet el que hem deien? Seria millor?

Cada ú es lliure de fer el que vol, però tot el que hi fasa tindrà sempre una conseqüència negativa. Tan sols hem de considerar aquestes conseqüències.

Al final de la historia el llenyater li va decapitar el cap als que li van marejar el cap, i només va podar el arbre.

dimarts, 16 de març del 2010

I'll come back, I will return

Tornem a la carrega, amb mes temes que tractar, amb altres seccions malisimes de deveres i altres novetats. No promet res, vaig tancar el blog per algunes raons que encara estan mantenint-se, així que sense prometre res seguirem, durarem el que durarem, esperem que molt, encara que siguen poques entrades en molt de temps, sense cap regularitat. Pareixen tot coses males no? Doncs com tot el que hem escrit en aquest blog, a algú li pareixerà bé i a altres no, però a ningú deixa indiferent (o almenys s’intenta).

Amb aquest retorn hi hauran molts canvis, no espereu que continue siguen un blog amb la mateixa línia d'abans, però semblant, i a tot açò:

Sempre intentant, trobar un segon o tercer sentit a tot, rebuscant en la basura de qui fasa falta, escrivint incongruències, o simplement els que hens passe per el cap, aci tornem i disposats a seguir.


Continuarem!

diumenge, 3 de gener del 2010

Guau!

Cada volta el món esta mes boig. Avui m'he enterat d'açò: http://www.20minutos.es/noticia/599450/0/multa/alimentar/palomas/

Jo no se vosaltres, però no només en aquest cas, sinó amb el d'altres animals com el de netejar els residus que deixen els animals de companyia al carrer, les multes per que un gos lladre quant l'ama se'n va de casa, o alguns casos hem semblen excessius.
Les persones edificaren sobre l'habitat d'aquests animals, els coloms han estat sempre a les ciutats, entre altres per que s'escapen de ser atropellades. Els motius que tenen per desfer-se d'elles es que embruten les vies publiques, edificis i monuments de les ciutats. I amb açò pretenen controlar la seva població, controlar? no voldran dir exterminar? els lleven el menjar, el lloc on dormien, trenquen els seus nius i ous, tot açò personal dels ajuntaments, i només per tindre un poc de compassió d'un animal famèlic sobrevivint a la ciutat cosmopolita i donar-li un poc de pa per menjar, et multen amb 3000€, en quant un maltractador de dones es passa una setmaneta o menys en comissaria i el solten amb una ordre d'allunyament, sense cap sanció econòmica, o sense anar mes lluny un carterista, que poden furtar al dia? 10, 20, 25 carteres? en molts casos nomes es requisa els objectes furtats i ja ens veurem demà altra volta, sense cap sanció ni res.

En quant al tema dels gossos que lladren a casa també hem pareix excessiu, lladrar es la forma de comunicar-se que hi tenen els gossos, i fa un soroll, el mateix que una persona quant crida, si el nostre veí ens fot la sesta pegant crits o enxufant la musica de forma forta, no es pot denunciar mentre no sobrepasse el limit establert de decibels, jo puc viure enfront de una obra de l'ajuntament al carrer i que fase'n soroll tot el sant dia i no puc queixar-me per que es de l'ajuntament, però com el gos es del veí, vaig a fotre-lo i que li traguen el que es puga!

Nomes posar d'exemple el que li va passar a una amiga:
Estudiant en època d'examens, vivia sobre una tenda, i aquesta va decidir fer unes reformes, molestant així a la meva amiga, que tenia que estudiar, peró com era de dia anava a la biblioteca fins que cauia la nit i tornava a casa, fins ací tot normal, el que passava desprès es que els treballadors paraven a les 12 de la nit i començaven a les 7, potser nomes alguns, i fins i tot en ple diumenge en que es el dia per descansar i esta tot tancat, inclús les biblioteques, que va passar? el horari de dormides es de 22-7h, des de les 10 fins les 12 mes o menys hi han dos hores, en que es va comprovar que es sobrepassaba el limit, la policia no va fer ningun cas, durant unes trucades, mes tard el va fer, i nomes va donar una advertència a la propietària de la tenda.

Que persones que facen aquestes coses i que per un simple gos que pegue 4 lladrits el posen una denuncia de 500€ em pareix de impresentables.



Serà deveres que ens estem convertint en ovelles darrere dels pastors polítics i poc a poc ens retallen drets i anem semblant-nos a una dictadura progresivament?


PD: en l'articul del diari digital hi posa "es un toque de atención para quien no cumplen las normas" i els polítics corruptes... que passa amb ells?

PD2: http://www.elpais.com/articulo/espana/Multa/300/euros/Garzon/liberar/error/narcos/elpepuesp/20090624elpepunac_17/Tes sense paraules....

Font: www.20minutos.es