Examens...

En aquesta societat per evaluar els coneixements d'una persona es necessari realitzar un examen. Però no sols als instituts, escoles i universitats. Sino per trobar treball a les oposicions, per saber com anem de salut, els examens medics, per a saber com ens sentim, examen de conciencia, etc.

La cosa es:
Com ens podem evaluar amb una sola prova?!

En part en aquesta prova posarem en evidencia els nostres coneixements, però... al igual que un discurs al públic, ens posem nerviosos, la ment ens traiciona, les mans et suen, tens una gran curiositat de que et preguntaran o et faran fer.
Es com si contractaren en un hospital un cirurgià amb parquinson. Aquest pot ser el millor del món, però la seva feina no quedara mai perfecta, la realitzara pero no al 100%.
A tots els examens et passa el mateix, que si en un examen d'institut s'ens oblida una dada ja l'hem pifiada, si en un examen mèdic et poses nervios i el cor et batega mes ràpid, sembla una taquicardia.
Ja se sap que no tot el mon pot fer un discurs amb la mateixa soltura que una altra persona. Pues passa el mateix amb els examens.
Però en aquesta societat que hi visquem pareix que no ho enten... o per altra part i que es segur la opció alternativa que han escollit, que es fer un examen i així tindre que corregir el mínim possible, ja que de l'altra forma hi hauria el doble de feina.
Cosa que faria que l'atur baixara... ja que llicenciats i diplomats en les universitats no poden trobar ningun treball relacionat amb els seus estudis i tenen que fer-se la vida impossible per sobreviure. Si es contractaren més especialistes d'aquestos, menys atur, mes gent amb salari, persones millor ateses i per tant millor preparades.

Però aquest tipus d'idees en les quals ningu s'ompli les butxaques pareixen importar poc en aquest mòn de bojos...

Un boig que es retira a estudiar per a un examen.

Teoria Teologica Del Gran Hermano

Al principi de tot, només hi havia una cosa, Deu. I sí, s'avorria molt. Estar en el no res tu soles té que ser avorrit.

I tant avorrit estava que va decidir sentar-se al seu divi sofa i encendre el seu televisor al canal celestial, però clar estava... no hi havia programació. Així que decidí crear a Adan, i aixina poder observar el que feia. La cosa era avorrida, ja que era el únic de la seua especie.
I per a animar la cosa, va crear a Eva, en el gran escenari del jardí del Eden. La diversió esta servida!
Pero despres de vorel un temps... no era divertit veurelos, eren feliços. Aixina que sense pensarseu 2 voltes s'inventa una norma estupida tipo les lleis estadounidenses. ( P. exemple: No pots conduir un cotxe amb un gorila al seient del copilot). I aixina els va tirar del paradis.
A guanyar-se el pa amb el seu suor i parir els fills amb dolor! Aixo si k era divertit! Veure patir a gent mentre els veus al televisor, com si fora el Gran Hermano, pero amb una diferencia, aquest canal te el 100% de la audiencia.

Però si sempre hi veus el mateix al final cansa... aixina que ell va decidir clavar el dit en el programa a vore que passava.
El sant Job encara esta enrecodant-se de la divina mare de Deu ( que no es la verge). Va dixar al pobre fet un desgraciat, i aixo que era el seu millor creient. Es com si tingueres una tenda i al teu millor client li fas la vida impossible, aquest client tornara? segurament no. Pos este va tornar i el van putejar un bon rato.

Resumint. Ell es clavaba en la historia, com quant a Moises li dona superpoders. Nomes li faltava la capa tu!
Ajuda al rey David a guanyar contra Goliath. Fins i tot li diu a Isaac la conya de que mate el seu fill per ell, i el tio este preferix matar al fill que sofrir ell la ira de un deu. Que persona mes covard. Deu estava pijant-se damunt segurament, la sarta de tonteries que hi feia i aixina i tot la gent li seguia la corrent.
Fins que per a posar la cirera al pastís decideix enviar al seu fill!

Continuara...


Extracte de: Jesucrist era alcohòlic i no anava a rehabilitació.

Dedicada a Jesus A.

Teoria Base de la economia. Part I

Tota cosa té la seva base. Si estudies medicina tens que tindre alguna noció mínima de anatomia, si eres peó de obra has de saber que es cada ferramenta i el seu ús.

Al igual hi passa amb la economia, si no hi ha una base, tota la estructura caurà. No es pot començar la casa per la teulada. En aquest sistema econòmic que tenim ara hi falta la base, el mes important.
Repassem...
Vivim en un país on la major part del capital va destinada al sector terciari o sector servicis ( funcionaris entre altres ), després hi ve el secundari i després el primari.
La major part de carn, fruita, verdura, tèxtil, i petroli prové de la importació de països, normalment, mes pobres que el nostre. Amb la conseqüència de que aquestos productes ens el venen mes barats del que costa produir-los ací.
Que hi ha de mal en aquest apartat? de moment no res.
El que falla es en el finançament governamental. Vegem...
Si oblidem el sector primari i el secundari (com esta ocorreguent), veurem que hi haura un augment del atur, i un augment també en el nombre de treballadors del sector terciari. A mes atur s'han d'oferir mes llocs de treball, logic.
El problema hi ve ara:
Si no hi ha producció en un país, i tot son gastos, es veu de lluny que la cosa no va be. Aixo ocorre amb el sector primari, la vinguda massiva de productes del extranger, i la baixa competitivitat del govern per a poder ajudar als seus treballadors, ha fet que la gent abandone els seus llocs de treball, si volen viure millor.
Per algun nom aquest sector es el primari, si falla, falla la cadena sencera.
Una casa sense fonaments aguantara... però tard o prompte caura.
Segonament, en la crisi que hi estem veient, podem vorer que: el atur augmenta dia a dia, cosa que: la gent que hi es al atur no hi podra pagar els impostos si no poden, cosa normal, la gran part de gent que treballa al sector terciari al servei del govern cobra d'aquestos impostos, si no es poden pagar, aquestos també es quedaran sense treball o en el seu defecte el conservaran amb un salari mes menut.
Tot açò augmentarà mes l'atur.
El que ens torna al principi.
La gent de poble tindrà que tornar al camp a treballar, però... i la gent de ciutat? en aquest moment dependria de la produccio dels pobles (ja que no tenen ni la menor idea de portar un camp, nomes dir que els nens de ciutat creuen que les tomaques venen de mercadona). Ja que si estan al atur no podran comprar els aliments, pero els llauradors es podràn produir els seus.

Tot el progrés dels últims anys podria desapareixer per no recolzar un dels pilars de la nostra societat.


"Este poble s'ha autoabastit sempre, lo mal sera quant els demes llocs es queden sense res i no es puguen abastir de res..."

Aparaulant les paraules dites i no dites

Avui en dia les paraules han perdut ja tot el seu significat. La esencia de les paraules, allò que no deuria de cambiar al llarg del temps, esta perguent el seu significat.
No heu sentit mai a algú dir que quant sents una canço i t'agrada i la sents milers de vegades deixa d'agradar-te i fins i tot arribes a odiarla? (com ocurreix amb la musica pop). Açò que ocurreix amb les cançons tambe passa amb les paraules.
Anys enrere ningu solia d'ir t'estime fins que no estava segur de voler al altre. Ara obric el MSN i l'únic que i veig son corets ridiculs, i els insipids "te quierooooo" "eres todo en mi vida" (L) "testime tonto" etc etc etc...

Que hi vull dir amb tot aço? Realment el que hi vull dir es que la majoria d'estes relacions no dura mes de 2 mesos... i quant acaba un en l'altre que es del "eres todo en mi vida", que fara la xica o el xic eixe? es pegarà un tir? si ja no te res en la vida que es el que va a fer? Jo dire el que sempre es fa: es busca un substitut/a en menys de 1 mes. I el cicle es repeteix...

Una altre sector on les paraules ja no tenen sentit es en la politica. Però que en puc dir-ne? Ahi qui no parla es per que es mut. I el que compleix el que diu honradament, es per que s'ha enganyat en alguna cosa. Poden dir el que vulguen pero els resultats seran sempre els mateixos. (Que conste que no em clave amb ningun partit politic en particular)

Per el contrari nomes n'hi han un tipus de paraules que sempre mantenen la seva esencia i per el vist no la perdran mai... els insults.
Un "fill de puta" vol dir el mateix ara que fa 200 anys.

L'únic que podem fer per a seguir fidels al significat de les paraules es: no seguir a les academies de les llengues tal com la RAE o AVDLL(Academia Valenciana de la Llengua), ja que manipulen les paraules al seu antoix.