De tots es sabut que el primer que es perd es l'esperança, (encara que ho neguem) pero sempre queda aquella veueta en el cor que no para de fotrens repetint sempre el mateix com si d'un anunci de Adidas es tractara diguent: "No hi ha res impossible".
En aquesta fase tan inspiradora, per a alguns, podem veure que no es sosté sobre res, es una mentida piadosa, alguna cosa que diem per a animarmos i mantindre la nostra autoestima. I al final ens la creguem. Amb l'esperança perduda i estiguent en aquesta fase en venen al cap pensaments de "Per que no?" i aixi recuperem un poc de l'esperança perduda, que no tardem mai res en perdrela, i ne perdrela patim encara mes que abans.
Aquesta cosa tan petita que ens dona eixe rebrot de esperança, es on guardem els somnis mes amagats de tot el mon, on creguem que mai ningu els podrà destruir mai, ja que els tinguem amagats on ningú es capaç d'arribar.
Al igual que els desitjos, aquestos xicotets somnis, son els que mantenen ferma la nostra vida. I el problema es que desperdiciem els desitjos amb coses remotament impossibles. Però es que a quasi tots els essers humans els agrada patir per a saber que encara son persones i estan vives.
El dolor al igual que el plaer son els sentiments que ens ajuden a tirar endavant en la nostra vida en aquest mon.
Madrid. Tú y yo.
Fa 10 anys

4 comentaris:
I és que eixa veueta que ens diu "I per què no?! no és esperança?
jo crec que no es espesrança... crec que es la conciencia que intenta que no ens deprimim... =P
I q és l'esperança sino? Trobe que tot ha sigut posat al nostre abast per alguna cosa, i en el cs d l'esperança per a sobreviure als moments més tristos i no fer que ens deprimim a la primera d canvi... La consciencia és esperança, tristesa... i tot el que senques mentre estigues conscient.
Jo crec que la consciencia, és una part de la nostra ment que sempre esta vetlant per nosaltres, pero que actua de manera independent, entenc el que vols dir, pero crec que la conciencia al actuar de manera independent no esta sempre ahi com l'esperança, la conciencia actua en els casos extrems.
Publica un comentari a l'entrada