Un riu es un conjunt d’aigua que fluix, pot fluir en diferents direccions, i tindrer bifurcacions, però una cosa es clara. Mai fluix en direcció contraria a la pendent.
A la societat no hi passa res diferent, som un conjunt de gent que fluïm.
Un exemple de tot açò es la moda.
Si un xicotet conjunt de persones relativament famoses es vesteixen d’una manera concreta, una avalantxa de gent la seguirà, una altre tipus de gent intentarà seguir una altra corrent, o a partir de la mateixa base es crearà una moda nova.
Però al igual que a un riu, la moda mai, torna enrere. Meu podríeu negar diguent que diferents atuents de roba dels anys 60 es porten ara, i no es mes lluny de la realitat el que dieu, però aquestos atuends no es duran iguals que els d’aquella època, tindran la seva base però no hi son iguals, al cabdal d’un riu trobarem molts llacs i meandres.
Depenent de l’època hi ha un estil predominant i que marca eixa dècada/època. Qui pot oblidar les muscleres dels 80? I els bombins dels anys 20?
Tota aquesta moda creada per a moure el mercat textil, i tremendament manipulada per una poca gent que poc li importem, nomes els importa els diners que ens poden retraure, cada volta hi fan les modes de roba mes curtes, per a que no hi pugues portar durant 3 mesos els mateixos texans. I nosaltres com peixos arrastrats per eixa corrent ens deixem dur.
Però... i si no ens deixarem dur? I no hi parle de dur la contraria a la moda de lluir un estil diferent! Parle de que cadascú es pose el que realment li agrada i el fa anar còmode i no una roba que realment ens agrada per que l’hem vista molt per el carrer i als cartells publicitaris.
Que hi passaria en aquest moment?

4 comentaris:
Sincerament... no crec que haja anat mai a la moda.
I tu tampoc ho has fet.
Crec que el problema està en que hi ha molta gent que no es sent cómoda posant-se el que realment li agrada pel què diràn. Si a la gent no li importara tant el que pensen els altres aniriem com més agust ens sentim, però tenim uns motius secundaris com la motivació d' assoliment o de poder que ens fan actuar d'una altra forma per agradar o persuadir a qui ens convinga... "La vida és así.. no la he creado yoo..."
para de dir mentires!
oi xiquet!!
Publica un comentari a l'entrada