I després de tant de recorres paratges, el viatger es decideix a fer una parada per a beure i repondre forces. Una senda llarga, llarg viatge encara li queda. Ja esta prou cansat, pero aixina i tot el viatge no ha fet mes que començar. No tardara ni dies, ni setmanes, sino mesos i anys per a poder acabar el viatge.
I entre els majors obstacles que es puga trobar nomes li sera un problema les bifurcacions, ja que cada camí el portarà a un destí diferent, potser alguns camins després de separar-se es tornen a juntar, en canvi altres seguiran direccions opostes i mai es tornaran a creuar.
Durant aquest viatge, aquesta persona es trobarà amb altra gent que tambe hi fa un viatge diferent, i tindrà que compartir la senda amb ell li agrade o no. Farà amics i enemics. I alguns intentaran seguir-lo, ja siga per a fer el be o per a fer el mal.
Al final del viatge... nomes ell ho sap.
Jo seguiré la meua senda intentant fer el meu propi camí, ningú esta obligat a seguir-me, i ningú esta obligat a fer-me cas, així que jo seguiré per el meu propi camí, que fins aleshores ,crec, que he elegit be.
