Teoria Base de la economia. Part II

Ja hem parlat de les bases de la economia, o almenys les que crec mes certeres. Avui li ha tocat el torn als bancs! (ja era hora).

Primer definirem els diners, que son els diners? jo realment no sabia dir-ho certament si no busque la definició correcta, tots tenim una idea d'aquesta paraula que tant utilitzem, però que son realment?
Els diners es el valor que li posem a un objecte, antigament eren objectes comerciables com els metalls, d'ahi provenen les monedes, un metall amb un pes definit consistia en un valor, en l'actualitat tenim monedes de 1 € que realment el cost dels materials per a fer-les no supera els 20 cèntims, i bitllets de paper que si vaig a una copisteria o papereria per un euro compre 100 fulls dels que podria traure infinitats de bitllets. Llavors... si ni els propis diners tenen el seu propi valor com pot ser possible açò?
La resposta esta en els bancs, ja que les monedes i bitllets que utilitzem realment nomes son útils als bancs, es a dir un bitllet es com un xec al portador, i en el banc es tindria que poder cambiar per algun altre metall amb el mateix valor.
Peró pensem que això de canviar bitllets per metall pareix cosa desfasada i antiga que no es fa. Ho pareix però no es cert, les persones riques o que volen estalviar, el que fan es comprar un lingot d'or i aquest no varia mai el seu valor, en canvi la moneda varia de valor constantment.

Peró avui la societat te acceptat que els diners valen eixe valor que els correspon i no fa falta canviar-ho per or ni res.
Per altra part ara ja que ja sabem que son els diners... que fariem sense bancs? seriem mes feliços per supost!
De tots es sabut que els diners que ingressem en el banc van per a repartir prestecs que la gent demana, o invertint en accions, per això no ens deixen traure tot el efectiu de cop.
Aquesta es la manera que te un banc de guanyar diners, cobrant interesos a la gent, el que no es sabut per tots es que el banc també crea els diners. Es una cosa molt complicada d'explicar... els diners que deixem al banc en efectiu es converteixen en diners virtuals que son nombres en un ordinador i podem transapasar-ho a un altre banc o traurels o fer el que volem, doncs el banc a partir d'estos diners crea mes diners per dir-ho d'alguna manera, i aixina el seu capital va augmentant, i de paso poder-nos regalar les mantes al ingresar 500€ en el compte.
Pero guanyen una cantitat impresionant de diners. I de paso el govern els injecta mes capital per a que no cundixca el panic bancari o "corralito"(en argentina), una cosa curiosa que va estar a punt de passar aci i algunes persones ja ho veien vindrer... i no per presumir jo ja ho veia.

Conclusio: Bancs mal, comprar or i guardar-lo en les parets de ta casa o baix del llit be.
L'or es una manera segura de conservar el valor dels diners del dia a dia.



Agraiments a J. Alexis.

Començant un final que ja ha acabat.

Quant comencem una nova etapa en la nostra vida vol dir que ja n'hem acabada una altra, es a dir que la deixem arrere. Acabem un llibre i en comencem un altre.

Però tot açò apres d'aquesta historia ho hem d'oblidar per a la nova historia? pot ser que la nova historia siga d'una temàtica diferent i no pegue ni en cola amb el que hem apres anteriorment.
Les noves etapes fan por sempre al principi, mes que res per que ens agrada tindre-ho tot planejat, tot baix control, si no sabem el que va a passar ens desesperem. Ho podem negar, però necessitem tindre la vida baix control i baix d'una rutina, ens avorrim de la rutina i decidim deixar-la, però en deixar-la nomes en comencem una altra.
Es un cercle viciós? potser... no entenc jo massa dels asumptes de la rutina de totes les persones. Nomes se i veig que el dia a dia es avorrit i repetitiu.
Vas a classe o a treballar, passes el temps, encens la tele i veus morts a les noticies i rises als dibuixos animats, eixes al carrer i nomes veus ciment, esfalt, i gent que no coneixes ni coneixeràs crusant-se per davant teu.

Jo no se vosaltres però jo vaig a trencar els grillets que em subjecten a aquesta etapa i córrer sense cap direcció fins un altra possiblement de millor possiblement de pitjor... qui sap?

Comença una nova etapa....

"Tot fluix, res es manté" ( i que així siga per sempre)

Alarma social? Panic al centenari? Que es el que passa?

Mentre llegiu açò (els pocs que ho llegiu), sapigueu que molt prompte aneu a morir per culpa de la pandèmia de moda!, i no!, no es el càncer, no es el còlera, ni la lepra, ni tampoc el botulimse... Aneu a morir de Grip A, AH!

Pos si! la humanitat esta condemnada, estem en el nivell 6 de alerta segons la ONU, el nivell de pandèmia mundial. Tenint en compte que en l'any 2000 en quant a la grip aviar nomes es va declarar el nivell 5, i la grip aviar encara no te un remei decisiu...
Peró aquesta grip A, que estem patint potser tinga un remei... ara ho vorem... però abans, com va començar el cacau este?
Tornem uns mesos enrere...

A finals d'abril es detecta ,en Mèxic, un brot de grip un tant peculiar. L'anomenen grip Mexicana, al cap d'un parell de setmanes i veure que aquesta grip s'expandeix prou ràpid, i tenint en compte la mala publicitat que hi aquest nom al turisme de Mèxic, es decideix cambiar-se el nom de grip Mexicana a "Grip porcina" o "grip del porc", res més allunyat de la realitat, ja que amb els porcs s'experimenten les diverses vacunes de la grip humana.
Cosa que passa... que la carn de porc no es ven... les granges s'arruïnen... pues es decideix cambiar el nom de "grip porcina" a "Grip A", amb la qual cosa es relaxa tot.

Abans de continuar, aclarir només uns conceptes de microbiologia:
Hi han tres tipus de grips, Grip A, B i C. El 90% de les grips contretes per les persones es Grip A, per tant aquesta nomenclatura no queda invalida, però no ens dona informació de la cepa del virus. Aquest virus també s'ha denominat H1N1, res mes lluny de la realitat aquestos virus es classifiquen segons el seu contingut de Hemoglutimina (H) i Neuraminidina (N), hi han només 16 tipus de Hemoglutimina, i 9 de Neuraminidina, amb un total de 144 possibilitats de combinació, i per tant amb 144 virus distints. No per tindre aquest nom nou ha de ser mes virulent i perillós.

Mes tard la grip A, s'expandix per tot el mon i per exemple en espanya ha mort unes 2000 persones en 5 mesos, pareix molt virulent? 44000 persones aproximadament el van contraure en aquestos 5 mesos, la tasa de mortalitat mundial d'aquest virus no supera el 2%, ni tan sols arriba.
Tambe es per molt pocs sabut que les morts provocades per el virus de la "grip A" a espanya es de 0 perones. I on estan les 2000 que van morir? Totes per alguna complicació posterior, una pneumònia, un constipat, o alguna faringitis, qualsevol enfermetat pulmonar ens serveix. I els que han mort no eren gent que estaven en el principi grup de risc.

Per tant... si aquest virus no ha matat cap persona... per que aquesta alarma social? on esta la cura denominada Tamiflú que prometia el govern? millor que no arribe... tampoc hi faria res la veritat...
No sembla molt misteriós que es posen a la venda "kits contra la grip A" que contenen mascaretes, guants i demés objectes inútils per un centenar d'euros? per que el govern ven aquestos productes? una bona pregunta...


I els problemes que hi havien abans d'aquesta gran alarma, de la pandèmia mundial? la veritat no me'n recorde... s'en recordeu?

Antes em mullc que anar mal conjuntat... osea que si

Un riu es un conjunt d’aigua que fluix, pot fluir en diferents direccions, i tindrer bifurcacions, però una cosa es clara. Mai fluix en direcció contraria a la pendent.

A la societat no hi passa res diferent, som un conjunt de gent que fluïm.

Un exemple de tot açò es la moda.

Si un xicotet conjunt de persones relativament famoses es vesteixen d’una manera concreta, una avalantxa de gent la seguirà, una altre tipus de gent intentarà seguir una altra corrent, o a partir de la mateixa base es crearà una moda nova.

Però al igual que a un riu, la moda mai, torna enrere. Meu podríeu negar diguent que diferents atuents de roba dels anys 60 es porten ara, i no es mes lluny de la realitat el que dieu, però aquestos atuends no es duran iguals que els d’aquella època, tindran la seva base però no hi son iguals, al cabdal d’un riu trobarem molts llacs i meandres.

Depenent de l’època hi ha un estil predominant i que marca eixa dècada/època. Qui pot oblidar les muscleres dels 80? I els bombins dels anys 20?

Tota aquesta moda creada per a moure el mercat textil, i tremendament manipulada per una poca gent que poc li importem, nomes els importa els diners que ens poden retraure, cada volta hi fan les modes de roba mes curtes, per a que no hi pugues portar durant 3 mesos els mateixos texans. I nosaltres com peixos arrastrats per eixa corrent ens deixem dur.

Però... i si no ens deixarem dur? I no hi parle de dur la contraria a la moda de lluir un estil diferent! Parle de que cadascú es pose el que realment li agrada i el fa anar còmode i no una roba que realment ens agrada per que l’hem vista molt per el carrer i als cartells publicitaris.

Que hi passaria en aquest moment?