Jo soc un rei mort

Els reis mags d'orient seguien una estrela per a arribar a un lloc marcat, jo faig igual. Cada ú portava un regal de gran valor per a una persona, jo també. Van seguir nits i dies seguint el rastre, només fent cas de les seves creences, per que creien fermament en elles, i han passat a la posterioritat. Però hi ha una cosa que no entenc, si els reis aquests anaven a portar regals a una persona, per que no li van donar millors regals i

no un simple cofre i després desapareixer de la vida d'aquesta persona, però aquest no es el tema.

Cada un d'aquests portaven un cofre amb un regal material: or, encens i mirra. Un regal per al futur de la humanitat.

Jo al igual que aquestes persones seguixc un camí obscur marcat per una estrella a la que seguixc. També porte un regal per a la humanitat, però aquest regal no es un regal material, es el pensament, i no el meu pensament, sino la llibert

at de que cada persona pense per si mateixa, la llibertat de opinió, el dret de que cadascú pense en llibertat.

I per que duc açò? per que avui en dia ningú ens o pot donar al 100%, tots els medis de comunicació estan en contra nostra, només ens ensenyen els que els interessa, ha hagut una manifestació? només eixiran els que han cremat contenidors, ha hagut un gran esdeveniment cultural? doncs ens trauran un accident de cotxe d

e forma sàdica. Hi ha una revolució en un pais europeu i es tanquen els banquers en presons? doncs traurem mes noticies sobre radars, limits de velocitat i tabac.

Ja es hora que en la situació en que ens trobem s'escolte la nostra veu, i només hi ha una veu:

CANVI

El tren de la calle del olvido

Avui després d'un letarg mes que considerable tinc un missatge de pau i alegria per a tothom.

Hem cague en la puta Renfe.

Si eixe era el missatge, on esta la pau i alegria? Que quant quebre eixa maleida empresa privada del dimoni i s'encarregue un altra de la seua funció hi haura pau i alegria per a tots.

Tot el mon sap que la Renfe sempre crea conflictes a nivell personal en la majoria dels seus clients habituals (si utilitzes el tren una vegada al any potser no els estas donant temps de fotret).

El meu últim cas i el que mes m'ha afectat a nivell personal, sense contar els retrasos, falls mecanics, falls per culpa del "oratge" entre altres, i no contare aquell retras de 6 hores.

Avui contare la odisea de vorer el teu tren pasar al davant i no poder agafarlo. De estar en una cola mes de 20 minuts en segon lloc, es a dir, estar el segon durant mes de 20 minuts. Es la odisea de estar asoles en la estació, amb una persona al davat i vorer com es plena la estació poc a poc fins a no cabre gent i fer cua fins eixir al carrer.

Tot es obra de que una persona estava fent una reclamació i el únic empleat que hi havia no era capas de fer una cosa simple. No seré jo el que qüestione el treball d'aquest pobre desgraciat.

Pero el que no es possible es que estiga mes de 20 minuts en atendre a una persona, tocar-te a tu el torn i comprar el bitllet, amb el tren aparcat. Arribar a la porta del tren a temps de que el tanquen la porta en els nassos i vorer com sen va.

A tot açò en vendrem un bitllet normal en una estació normal no tarden ni un minut, tarde mes jo a pagar i traure els diners que ells en vendremel. En aquest cas amb tota la paciencia del mon va estar escasos 5 minuts, i la cua queixant-se. I jo el primer en tornar a que hem tornaren els diners, pero es clar, en tornar ja no hi havia cua, a vora de unes 30 persones havien perdut un tren, almenys mels van tornar, en mala cara. Ja que el bitllet no es podia cambiar per ningun altre ni fer cosa semblant. Ademes de lladres Fills de putes, amb respecte a les dones i homes que treballen en aquesta professió, almenys ells si que estan ben follats no com altres.

Aquell dia mig tren anava buit, aquell dia una empresa va perdre uns pocs e insignificants diners, aquell dia mes d'una persona va perdre la fe en aquesta empresa.

RENFE: Acercandote cada dia mas a tus sueños