Tots els éssers humans tenim el nostre afan per a intentar superar-nos a nosaltres mateixa i als nostres principals competidors.
Es com un instint que ens diu que hem de ser millors que la resta per a destacar i així sobreviure millor en la nostra societat actual.
Aquesta competència ens duu a un egoisme absolut on nomes importa el jo de la persona. Aquest comportament es seguits per tot el mon en algun instant de la seua vida... però n'hi han d'altres que basen la seua vida especialment en quest egoisme que l'envolta.
En exemple d'aquest egoisme absolut podem veure algunes persones que es passen el dia al gimnàs, millorant els seus músculs, no podrien augmentar el seu coeficient intel·lectual? si, però aquesta cosa no destaca, per tant no hi pot de presumir del seu coneixement. En canvi amb una gran musculatura pretén dir-nos que ell es mes fort que nosaltres, aquest ego pot fins ofegar-te si estas a prop d'un d'aquests espècimens.
Amb aquestes paraules no pretenc ofendre a tot aquell que vaja a un gimnàs.
Al igual passa amb els esports, un jugador de futbol es nomes un jugador de futbol fins que li fan un contracte millonari. en aquest moment es convertit en un Deu, i si no es fa el que aquest vol, tindreu que anar amb compte.... no siga cosa que es pose a plorar i faja el ridicul fins que cedim en el que ell vol per a que puga parar la seva rabieta...
Que es el que pretenim amb aquest egoisme desmesurat? La competivitat es bona pero en les justes dosis...
No seria millor un treball en equip i cooperatiu? Potser... pero aquestes coses no crec que es comproven mai....
Es com un instint que ens diu que hem de ser millors que la resta per a destacar i així sobreviure millor en la nostra societat actual.
Aquesta competència ens duu a un egoisme absolut on nomes importa el jo de la persona. Aquest comportament es seguits per tot el mon en algun instant de la seua vida... però n'hi han d'altres que basen la seua vida especialment en quest egoisme que l'envolta.
En exemple d'aquest egoisme absolut podem veure algunes persones que es passen el dia al gimnàs, millorant els seus músculs, no podrien augmentar el seu coeficient intel·lectual? si, però aquesta cosa no destaca, per tant no hi pot de presumir del seu coneixement. En canvi amb una gran musculatura pretén dir-nos que ell es mes fort que nosaltres, aquest ego pot fins ofegar-te si estas a prop d'un d'aquests espècimens.
Amb aquestes paraules no pretenc ofendre a tot aquell que vaja a un gimnàs.
Al igual passa amb els esports, un jugador de futbol es nomes un jugador de futbol fins que li fan un contracte millonari. en aquest moment es convertit en un Deu, i si no es fa el que aquest vol, tindreu que anar amb compte.... no siga cosa que es pose a plorar i faja el ridicul fins que cedim en el que ell vol per a que puga parar la seva rabieta...
Que es el que pretenim amb aquest egoisme desmesurat? La competivitat es bona pero en les justes dosis...
No seria millor un treball en equip i cooperatiu? Potser... pero aquestes coses no crec que es comproven mai....
2 comentaris:
Esta demostrat que treballem millor quan tenim algú que ens mana que quan treballem cooperativament... i no necesariament que siga un superior. Supose que hem nascut per ser un poc masoques en eixe sentit...
Però molts cops el ego implica superació i lluita contra els propis limits.Es deveres que el egoisme desmesurat no porta enlloc.Però es necessari en certa manera.És important imposarse vers els altres.
Publica un comentari a l'entrada