No ens donem conter de alguna cosa fins que la perdem

I això pareix, el títol ho diu ben clar. Però no es del tot cert, no es pot perdre res que no has tingut mai de la vida, en canvi si que hi pots guanyar coses que no hi tenies.
Tot açò ve a que hem varen soltar aquesta frase fa poc, en quant a la persona que me la va soltar jo vaig creure que no tenia raó, per que va soltar aquesta frase sense perdre res, es mes guanyava coses, però aquesta persona creia el contrari... Perquè?
Poster hi estava en una il·lusió i no es donava conter del que pasava al seu voltant i en adonar-se de tot el que va passar en la seua ausencia mental, no podia creure el que veia, i s'aferrava a alguna cosa que ella creia factible, però que en realitat ni era factible, ni podia ser possible.

Fins on podrien arribar els límits de la desesperació en aquests casos? Jo crec que ens aquestos casos no hi ha ningun limit, la ment es lliure de navegar per els seus pensaments, i en aquestos casos navega mes del conter, crea falses idees, tot per a negar una realitat existent davant de ella.
Si eixa persona ha sigut capaç de crear-se aquesta idea, no podria acas crear-ne alguna altra i que tinguera nefastes conseqüències? I si per alguna casualitat del destí decideix fer una tonteria que perjudicara a molts del seu voltant incloent a aquesta persona? Tot dependrà de la racionalitat d'aquesta persona, o potser no, potser que no li vinga la raó en aquest estat alterat. Per el que podriem dir que aquesta persona que perd la raó, deuria estar amb algú que l'ajude a passar el seu estat, i possiblement amb l'ajuda de medicaments. Tot dependria del seu ús de la raó.

Quant que pot donar de si una frase en un context, el qual no li pertoca, veritat?