Mira! Escric coses!

Tot aquell que s'aprecie ha de tenir una cosa clara, ell mateix.
No pretenc que ens sentim egoistes, ni egocentrics. Sols en la medida justa.
La resta de la societat no confiarà mai en nosaltres de forma individual, i sols de forma individual formem part de la societat.
Per a ser sincers... excepte uns quants privilegiats, la societat esta formada per uns cuants malcriats fills del papa, que ho tenen tot, i una vegada ho tinguen tot ho donaran tot als fills. No imporatarà ningú mes que nosaltres, i la familia mes propera. No vull dir res de "enxufes" que existixen i al nostre pesar ahi estaran per sempre, hem referixc al tot en general.

Ens hem de preocupar de nosaltres mateixa sempre, si no estem apunt i no som capaços no podrem fer res en aquesta vida.

Mai ningú ens donara una ajuda a no ser que guanye alguna cosa a canvi, el món no funciona debades, la solidaritat de la gent no arriba fins al infinit, sols arriba fins al despreci i la pena, si algú ens dona pena l'ajudem, si no, no. Ni mes ni menys. Jo m'incloc en aquest tot. Som una societat, una especie social, tendim a relacionar-nos, on vaja la majoria anirem tots, si ens tirem per un barranc caurem tots encara que no hi vulgues. Acàs tu en particular tens alguna cosa que veure en la economia? i com va? al desastre, i tu has fet alguna cosa per provocar-la? NO! i jo? tampoc, però si cau... caurem en ella, vulguem o no.

Estem condemnats.


Alguna cosa que objectar?
Si, no per no pensar el mateix que aquesta societat, estem condemnats al mateix final, ens mereixem un final diferent, un final que es relacione amb les nostres accions, potser millor, potser pitjor.

No soc qui per a decidir res, sols les meues accions, sols que soc una unica persona, i només soc responsable de mi mateixa...

"Cadascú es amo del que pensa i esclau del que diu"
Sempre.

I