Arbre va!

Un llenyater es disposat a tallar un arbre, un arbre vell, alt, robust i amb una gran quantitat de fusta. Tot pareixen avantatges, el llenyater hi guanyarà una gran quantitat de diners, tindrà treball per un temps i el bosc podrà desfer-se d’aquest arbre vell per a poder tindré nous arbres joves en el seu lloc.

Però el que ningú ha mirat es si aquest arbre li importa a algú, potser hi haja alguna persona que estiga en contra de que el tallen, potser tampoc es la millor solució tallar aquest arbre o simplement el llenyater esta equivocant-se de lloc. Si ningú no hi diu res, aquest possible error es produirà, però per el contrari potser el llenyater estiga fent be en tallar-lo, però en l’últim moment decideix canviar d’opinió i tallar-ne un altre, qui avisa a aquest pobre home de que estava fent be i ara esta equivocant-se?

El poder de la paraula ens governa a tots, tots deguem donar la opinió encara que a algunes persones no els agrada, i tenim que escoltar opinions encara que no ens agrade, aconseguir la objectivitat.

Però també per el contrari la paraula dels demés ens governa, al retindre diverses opinions sovint tendim a fer el que ens diu a majoria, potser per no parèixer estrany als demés, potser no hi fem cas, però casi sempre ens queda eixa rancúnia diguent-nos: I si havera fet el que hem deien? Seria millor?

Cada ú es lliure de fer el que vol, però tot el que hi fasa tindrà sempre una conseqüència negativa. Tan sols hem de considerar aquestes conseqüències.

Al final de la historia el llenyater li va decapitar el cap als que li van marejar el cap, i només va podar el arbre.