Jo? mai de la vida!

Una cosa es certa, tot el mon no busca el mateix d'una persona, en aquest mon contemporani de hui en dia, la gent relament no sap el que vol i el que busca, creuen ser lliures pero son els primers esclaus, esclaus del que diuen i prometen, esclau de les seues propies paraules.

-"Jo no m'hi casare mai de la vida", qui no ha sentit alguna vegada aquesta frase? a les edats adolescents es normal que es diguen, ja que hi tens (potser) tota una vida per davant. Pero... i si despres et cases? com sol pasar sempre, la resposta es sempre la mateixa o semblant, -"açò es una cosa diferent aquesta persona em fa realment feliç", i en realitat no es el que hem buscat sempre anys enrere pero amb la idea de no casar-se?
Hui pots estar recolzant a un partit politic d'esquerres, i en un futur per qualsevol motiu podem cambiar d'opinió, les idees i opinions de les persones estan lligats al temps que corre i l'edat.
I aquestes persones que no cambien de pensament son les socialment inacceptades.
El valor de les promeses a baixat fins el no res, ja que vivim en un món de promeses incomplides.

Per el que es pot veure el refrany que sempre s'ha dit i tant m'agrada ja no es pot utilitzar...

-"Tothom es amo del que pensa i esclau del que diu"-