Avui volia tractar una corrent filosòfica que mai ha sonat massa forta com per a escoltar-la per ahi, tal com l'existencialisme, el nihilisme etc.
Estic parlant de la teoria del absurd.
Primer: no estic escrivint res d'aquesta teoria per que te un plan conya.
Segon: Si, la teoria del absurd es absurda. Ara ho aclarirem
Aquesta teoria la va desenvolupar Albert Camus, mentre hi predominava l'existencialisme, per es va desviar fins crear aquesta tendència.
Aquesta tendència
tracta de que tots els esforços que hi fem per trobar el origen de l'existència del ser humà són esforços absurds (de ahí el nom), ja que no hi ha ningun origen dels humans, es a dir els existencialistes creuien que els humans hi érem a la terra per algun motiu, i que podíem millorar-la individualment. En canvi la teoria del absurd tracta que un ser individual podrà fer moltes coses però no podrà tindre mai èxit en una gran societat, i aquest motiu per el qual hi érem els humans a la terra no existia, no li podien donar ningun raonament per que en realitat no hi havia.
Pareix un poc tonteria, però jo crec que tot el mon segueix aquesta teoria pero intenta escapar d'ella, es a dir, sabem que nosaltres no estem ací per res especial, no hi ha aparentment un ser diví que ens adjudique aquesta missió, i també sabem que podrem fer moltes accions individuals però mai podrem canviar el mon nosaltres sols, la segona guerra mundial no era un combat de boxa entre Hitler i els presidents europeus i americans, era una guerra amb exercits.
Tots els esforços individuals no serveixen de res... tot depèn de la societat.
Ara falta saber cap on va encaminada aquesta.
Estic parlant de la teoria del absurd.
Primer: no estic escrivint res d'aquesta teoria per que te un plan conya.
Segon: Si, la teoria del absurd es absurda. Ara ho aclarirem
Aquesta teoria la va desenvolupar Albert Camus, mentre hi predominava l'existencialisme, per es va desviar fins crear aquesta tendència.
Aquesta tendència
tracta de que tots els esforços que hi fem per trobar el origen de l'existència del ser humà són esforços absurds (de ahí el nom), ja que no hi ha ningun origen dels humans, es a dir els existencialistes creuien que els humans hi érem a la terra per algun motiu, i que podíem millorar-la individualment. En canvi la teoria del absurd tracta que un ser individual podrà fer moltes coses però no podrà tindre mai èxit en una gran societat, i aquest motiu per el qual hi érem els humans a la terra no existia, no li podien donar ningun raonament per que en realitat no hi havia.Pareix un poc tonteria, però jo crec que tot el mon segueix aquesta teoria pero intenta escapar d'ella, es a dir, sabem que nosaltres no estem ací per res especial, no hi ha aparentment un ser diví que ens adjudique aquesta missió, i també sabem que podrem fer moltes accions individuals però mai podrem canviar el mon nosaltres sols, la segona guerra mundial no era un combat de boxa entre Hitler i els presidents europeus i americans, era una guerra amb exercits.
Tots els esforços individuals no serveixen de res... tot depèn de la societat.
Ara falta saber cap on va encaminada aquesta.
7 comentaris:
Si em pareix un poc absurda la pregunta del existencialisme sobre per a què estem creats, ningú es pregunta per a que es van crear les formigues, i nosaltres estem creats pel mateix motiu, per cap. Però també trobe absurda la teoria del absurd, no crec que tot depenga de la societat. Parlar del món, es molt, però si podem canviar petites coses que a la fi crearàn un gran canvi.
Crec que al igual que l'existencialisme en eixe sentit és absurd, perque intenta que cregam que servim per a alguna cosa concreta, la teoria del absurd és absurda perque intenta que evitem tirar-nos la culpa per no intentar canviar aquest món i tirar-li la culpa a la societat, i així si que no anem a cap lloc.
Crec que cadascú ha de buscar no un "per a què estic ací" però si un "que puc aportar ací".
Una persona no pot canviar el món ella sola, però pot influir en la societat com: Ghandi, el Che, Marx, Hitler, Franco, Eistein, Darwin... uns per a be i altres per a mal. I si no m'equivoque es el que tu pretens amb aquest blog "influir en la societat"
;)
buuff estas pergent molt esta teoria no magra
J. Alexis
perdent perque???
si no t'agrada no la mires. Ni que el blog fora teu.
JONI
iee Joni no a la violencia!!!
J. Alexis
Per a cirera: Aquesta teoria com he dit al principi es absurda, però per aquest motiu te part de la raó, no crec fermament en ella per aixo que has comentat però aixina i tot m'agrada bastant, per que no es que busque llevar-se les culpes, sinó que provem de fer coses productives i que no mirem el origen, l'important és el futur.
Per a anonim: No crec que cambie massa la societat amb un simple bloc la veritat XD, però jo tampoc vullc cambair-la, simplement done opinions... acàs voler cambiar una societat no s'asembla a una dictadura?
Per a J. Alexis: Si no t'agrada no la mires. Ni que el blog fora teu. I a vegades la violencia en certa mesura soluciona moltes coses jajaj
Per a Joni: Quanta raó tens!
No se massa bé si això de la individualiztació va de la teoria o és la teua opinió... De totes formes, crec que els esforços individuals si que serveixen per a alguna cosa quan parlem de futur... per a buscar els origens tmb però ho considere, en part, absurd. Així que del text recolze que no estem al món per algun motiu determinat, però no recolze tot lo següent de la individualitat...
Publica un comentari a l'entrada