Jo soc un rei mort

Els reis mags d'orient seguien una estrela per a arribar a un lloc marcat, jo faig igual. Cada ú portava un regal de gran valor per a una persona, jo també. Van seguir nits i dies seguint el rastre, només fent cas de les seves creences, per que creien fermament en elles, i han passat a la posterioritat. Però hi ha una cosa que no entenc, si els reis aquests anaven a portar regals a una persona, per que no li van donar millors regals i

no un simple cofre i després desapareixer de la vida d'aquesta persona, però aquest no es el tema.

Cada un d'aquests portaven un cofre amb un regal material: or, encens i mirra. Un regal per al futur de la humanitat.

Jo al igual que aquestes persones seguixc un camí obscur marcat per una estrella a la que seguixc. També porte un regal per a la humanitat, però aquest regal no es un regal material, es el pensament, i no el meu pensament, sino la llibert

at de que cada persona pense per si mateixa, la llibertat de opinió, el dret de que cadascú pense en llibertat.

I per que duc açò? per que avui en dia ningú ens o pot donar al 100%, tots els medis de comunicació estan en contra nostra, només ens ensenyen els que els interessa, ha hagut una manifestació? només eixiran els que han cremat contenidors, ha hagut un gran esdeveniment cultural? doncs ens trauran un accident de cotxe d

e forma sàdica. Hi ha una revolució en un pais europeu i es tanquen els banquers en presons? doncs traurem mes noticies sobre radars, limits de velocitat i tabac.

Ja es hora que en la situació en que ens trobem s'escolte la nostra veu, i només hi ha una veu:

CANVI

El tren de la calle del olvido

Avui després d'un letarg mes que considerable tinc un missatge de pau i alegria per a tothom.

Hem cague en la puta Renfe.

Si eixe era el missatge, on esta la pau i alegria? Que quant quebre eixa maleida empresa privada del dimoni i s'encarregue un altra de la seua funció hi haura pau i alegria per a tots.

Tot el mon sap que la Renfe sempre crea conflictes a nivell personal en la majoria dels seus clients habituals (si utilitzes el tren una vegada al any potser no els estas donant temps de fotret).

El meu últim cas i el que mes m'ha afectat a nivell personal, sense contar els retrasos, falls mecanics, falls per culpa del "oratge" entre altres, i no contare aquell retras de 6 hores.

Avui contare la odisea de vorer el teu tren pasar al davant i no poder agafarlo. De estar en una cola mes de 20 minuts en segon lloc, es a dir, estar el segon durant mes de 20 minuts. Es la odisea de estar asoles en la estació, amb una persona al davat i vorer com es plena la estació poc a poc fins a no cabre gent i fer cua fins eixir al carrer.

Tot es obra de que una persona estava fent una reclamació i el únic empleat que hi havia no era capas de fer una cosa simple. No seré jo el que qüestione el treball d'aquest pobre desgraciat.

Pero el que no es possible es que estiga mes de 20 minuts en atendre a una persona, tocar-te a tu el torn i comprar el bitllet, amb el tren aparcat. Arribar a la porta del tren a temps de que el tanquen la porta en els nassos i vorer com sen va.

A tot açò en vendrem un bitllet normal en una estació normal no tarden ni un minut, tarde mes jo a pagar i traure els diners que ells en vendremel. En aquest cas amb tota la paciencia del mon va estar escasos 5 minuts, i la cua queixant-se. I jo el primer en tornar a que hem tornaren els diners, pero es clar, en tornar ja no hi havia cua, a vora de unes 30 persones havien perdut un tren, almenys mels van tornar, en mala cara. Ja que el bitllet no es podia cambiar per ningun altre ni fer cosa semblant. Ademes de lladres Fills de putes, amb respecte a les dones i homes que treballen en aquesta professió, almenys ells si que estan ben follats no com altres.

Aquell dia mig tren anava buit, aquell dia una empresa va perdre uns pocs e insignificants diners, aquell dia mes d'una persona va perdre la fe en aquesta empresa.

RENFE: Acercandote cada dia mas a tus sueños

No internet

Senyors i senyores açò es una cosa molt seria, amb tots vostès l'entrada d'avui:
No tinc internet.

Aixina que no puc actualitzar tant com vullguera, tot i les coses que m'han dit, i altres motius mes que graciosos jejeje.
Peró bromes apart resulta estranya la manera en que ens fa falta internet en la nostra vida quotidiana, una ferramenta que relativament ha arribat pronte a la nostra societat, en els ultims anys ha evolucionat de tal manera en el internet 2.0 on els internautes poden participar entre si, i en les webs i modificar algunes coses. En aquest avanç hem incorporat internet en la nostra rutina, ja siga en reds socials, informació, entreteniment, treball o estudi. Fins i tot crea dependència, invertim en ell un temps de la nostra vida que al final si ens falta no sabem en que plenar-lo, en quant abans el plenavem amb alguna altra cosa quotidiana, es a dir, hem substituït una cosa quotidiana per una altra.
Jo vaig a proposar una cosa: Apagar per un dia internet i aprofitar eixe dia per a fer altres coses, jo no tinc internet i estic llegint un nou llibre, però hi han moltes mes activitats que es poden realitzar, i no, no estic proposant una apagada global de internet ni res, sino qui vullga trencar en la seua rutina internetera que aixina per que si l'apague i recorde el que feia abans.
Jo vaig a seguir amb les meues coses pendents.
Prompte tornaran les actualitzacions regulars, penseu en el que vos he dit, a reveure!

No ens donem conter de alguna cosa fins que la perdem

I això pareix, el títol ho diu ben clar. Però no es del tot cert, no es pot perdre res que no has tingut mai de la vida, en canvi si que hi pots guanyar coses que no hi tenies.
Tot açò ve a que hem varen soltar aquesta frase fa poc, en quant a la persona que me la va soltar jo vaig creure que no tenia raó, per que va soltar aquesta frase sense perdre res, es mes guanyava coses, però aquesta persona creia el contrari... Perquè?
Poster hi estava en una il·lusió i no es donava conter del que pasava al seu voltant i en adonar-se de tot el que va passar en la seua ausencia mental, no podia creure el que veia, i s'aferrava a alguna cosa que ella creia factible, però que en realitat ni era factible, ni podia ser possible.

Fins on podrien arribar els límits de la desesperació en aquests casos? Jo crec que ens aquestos casos no hi ha ningun limit, la ment es lliure de navegar per els seus pensaments, i en aquestos casos navega mes del conter, crea falses idees, tot per a negar una realitat existent davant de ella.
Si eixa persona ha sigut capaç de crear-se aquesta idea, no podria acas crear-ne alguna altra i que tinguera nefastes conseqüències? I si per alguna casualitat del destí decideix fer una tonteria que perjudicara a molts del seu voltant incloent a aquesta persona? Tot dependrà de la racionalitat d'aquesta persona, o potser no, potser que no li vinga la raó en aquest estat alterat. Per el que podriem dir que aquesta persona que perd la raó, deuria estar amb algú que l'ajude a passar el seu estat, i possiblement amb l'ajuda de medicaments. Tot dependria del seu ús de la raó.

Quant que pot donar de si una frase en un context, el qual no li pertoca, veritat?

No me llames Doroles, llamame Lola

violento, ta.

(Del lat. violentus).

1. adj. Que está fuera de su natural estado, situación o modo.

2. adj. Que obra con ímpetu y fuerza.

3. adj. Que se hace bruscamente, con ímpetu e intensidad extraordinarias.

4. adj. Que se hace contra el gusto de uno mismo, por ciertos respetos y consideraciones.

5. adj. Se dice del genio arrebatado e impetuoso y que se deja llevar fácilmente de la ira.

6. adj. Dicho del sentido o interpretación que se da a lo dicho o escrito: Falso, torcido, fuera de lo natural.

7. adj. Que se ejecuta contra el modo regular o fuera de razón y justicia.

8. adj. Se dice de la situación embarazosa en que se halla alguien.

L'altre dia hem van dir que era violent, i hem vaig parar a pensar en el significat de la mateixa paraula. I ja que no soc partidari de la RAE pose ací la seua definició.

És curiós, en nomenar-meu i llegir les definicions hi han coses que hem desconcerten, com la primera definició, que estic fora de un estat, situació o mode... o que directament obre en imepetu i força, es a dir, una persona que utilitza la força per a moure una cadira de lloc, per exemple, esta actuant de manera violenta. Quant el Papa de Roma fa un esforç per a alçar-se del llit i agafar tots els seus atuells esta actuant de forma violenta.

En canvi si agafem la sisena definició podem vorer mes gent violenta, persona que diu alguna cosa falsa, llavors... tots els polítics son doblement violents, els estafadors son violents, i si tu has dit alguna vegada alguna mentida que tingues una cosa clara, eres violent.

La de la situació embarassos-sa eu sabíem tots, a tots ens ha passat una situació violenta, per el consequent som violents.

El geni arrebatador i que es deixa endur per la ira, tot el mon ens hem enfadat alguna vegada, sempre hi ha alguna cosa que ens trau de quici, cada persona es un mon, per lo tant cada persona tindrà les seues manies, per tant es cabrejarà, per tant es violenta.

En canvi, ja per desvariar absolutament, podriem dir que el Dalai lama es violent, alguna vegada s'haurà enfadat, haurà fet força o estaria fora del seu estat natural.

Els hippis vegetarians van en contra del seu estat natural de omnivor i son vegetarians, per tant son violents, molta pau i fer l'amor i acaben siguent un dels violents per excel·lència.

En resum, si algú pretén insultar a algú, faltar al respecte, o criticar per que vos heu comportat de forma violenta, no teniu res de que disculpar-vos, segur que l'altra persona que vos acusa ho es mes encara, o directament podeu tornar-li en un -Si, soc violent, que passa? vas a pegar-me? així es demostrara qui es mes violent.

Mira com cuine! Mira! No estas mirant-me!!

Recepta per a una societat perfecta:

6 milions de persones dispostes per a cooperar.
1 kilo de Ganes de millorar
500 grams de cooperació
El que s'admitixca de tolerancia
400 grams de pau
dos cullerades soperes de alegria
300 ml de comprensió
Un pessic de confiança


Agafar els 6 milions de persones i afegir-la meitat de ganes de millorar i remenar prou fins que la massa tinga un càracter consistent. Despres afegim la tolerancia que ens admitixca i finalment afegim la resta de persones que ens faltaven. Ho deixem reposar una hora a temperatura ambient.
Una vegada la massa haja augmentat considerablement el volum afegirem els 300ml de comprensió i remenarem, mentre remenem tirarem el pessiguet de confiança, quant vegem que tinga una tonalitat verdeta tirem les cullerades de alegria i els 400 g de pau remesclats, no oblideu remenar-ho amb la turmix... per a tot açò i fa falta moltisima potencia.

Finalment ho posem a coure al bany de maria durant 10 minuts i finalment 15 minuts sols al forn a 250ºC.

Per a finalitzar podem afegir una rameta de olivera per a decorar.




Tant dificil es?

Responent per al enteniment de la gent.

Abans de dir res, avui he fet un examen i tinc el cervell molt cremat, així que si hi ha alguna cosa que no esta molt be explicada no hem tireu la culpa, supose que la esencia de lo que vull dir es podra transmetre de forma ben i mal explicada.

Ahir hem van avisar que hem m’han fet un cometari en un post anterior del blog, i agraixc que m’avisaren per que possiblement no m’havera donat conter, també la persona que l’ha publicat hem va donar l’opció de borrar-lo encara que el blog es meu, pero ell no s’enfadaria per censura ni res, no vaig a borrar-lil es mes el copie aci mateix ara.

Aci teniu el link per a comprobar i vorer el comentari:

http://puntxaalpinxo.blogspot.com/2009/11/enredat-en-una-red-social.html

“Hui 1 de Juny ja fa molt temps que has tornat a tindre tuenti i aquestos aspectes el veigs importans
1-el més curiós de tot no fa ninguna entrada nova explicant el perquè d'aquesta decisió ni ninguna modificació, quant va hi haure gent que el va advertir.

2-Sols ha dit de paraula que si el torna a tindre es per que aquesta gent no parava de donar-li la vara, quant va hi haure molta gent que volia fer una posta en ell, si et tornes a fer un tuenti ens pagues un sopar i ell no va voler accedir ( per alguna cosa seria)

3-A l'hora de llevar-se el tuenti va hi haure un conter enrere, segons ell estava justificat per aquesta gent que tenia agrega l'agregara al msn i no perdre el contacter i després quant el va tornar a tindre no va advertir a ningú. Si avera enviat un missatge a tot el seus contactes amb el seu correu i advertint que anava a llevarse-la ja estava. Em sembla un estretegia egoista que vol estalviar enviar un quants correus i egoista

4-Lo anterior implica que ha perdut alguns contactes del tuenti, però ell utilitza una política imperialista – ja m'ha agregaran i sinó jo no pense fero. Açò ha disgustat a certa gent per que un vist com una imposició i s'han negat. També ha presumit de tindre 30 i algo xiques agregaes i un sol xic, com si tindre un superpoblació de xiques fora molt bo .

5- També ha perdut fotos on apareix i el contactes del tuenti vell també. Peró es veu que açò dona igual tots deuen de contribuir amb els seus capritxos

6- No entenc el msn no ni ha gent falça per que cai son contactes i el tuenti són amics. Per ami és el mateix però en diferents paraules”

Ara vaig a contestar a aquest comentari, pero sense anim de ofendre a ningú si succeix el cas.

Ho respondre en orde com m’han preguntat per a major facilitat de comprensió:

1.- El que fa les entrades soc jo, o en cas contrari, algú que jo convide a fer una entrada, de moment son meues totes, i les entrades les faig sobre temes que faig cada dia, crec que es nota, excepte esta... No vaig a fer entrades del tipus: hui he anat a jugar a futbet, o hui m’he fet tuenti, etc

Continue mantenint les idees, per aixo no he cregut convenient editar el post. I si en lo de advertir-me es en que hem tornaria a fer-me tuenti, jo sempre responia en el mateix comentari i no m’ho negarà ningú: “No crec” o “ja vorem.”

2.- Si eres amic meu sabràs que jo no hem jugue mai res, excepte si es fa una timba de poker i juguem en cèntims, CÈNTIMS, mai arriba a un euro, ademes no tinc diners per a jugar-mels en coses que no sas que passara, com pots recordar tinc una entrada que es titula Jo? Mai de la vida!!

http://puntxaalpinxo.blogspot.com/2009/07/jo-mai-de-la-vida.html

Que ja explique que al final ningú acaba com espera, i jo crec que estic incluit en eixe tot el mon, no soc extraterrestre. I com potser he recriminen que en la entrada explique sobre el baix valor de les promeses, i jo m’he l’he tornat a fer, nomes tinc una cosa que dir, jo no vaig dir no vaig a fer-me’l mai mes, com ja he dit abans, sempre deia el mateix.

3.- En aquest punt s’hem tatxa de egoísta, vale, ara explique el tinglao este, com ja vaig explicar en la entrada de les reds socials, hem vaig posar el dia per a borrar-me’l, es a dir 15, si algu va vore el meu estat del tuenti el conter enrere no va començar a partir de 15, sinó de 12, per que? Nomes hi ha un motiu, bueno dos, uno per si algú ho vea sabera que mel borraba, pero este no es el important. Quant vaig prendre la decisió de borrar-me’l, li ho vaig dir a un amic que es pensaba que no mel borraria, i li vaig dir que en 15 dies mel borraba, i cada dia hem dia: Nomes falten 14 dies,13 dies, i en arribar a 12 hem va dir 11, es a dir, es va enganyar en el conter, i li vaig dir, mira si mel borre en serio que el posaré jo el conter enrere per a que ho comproves.

Jo no tinc per que ser egoísta diguent vaig a borrar-me el tuenti, hem pareix mes egoísta el que posa en el estat, ai! ke be que estic, o me fa mal el cap. La veritat, jo anunciava un fet, els demés també pero només d’ells jo advertia a tots el que m’envolten per si els interessa, si no els intersa, ja saben, pasando!.

I si enviara un correu a tot cristo diguent que mel havia fet i vos avise: ie ke me fet tuenti! No seria mes egoísta que el que he fet? M’heu pressionat a fer-me’l, no he pressioneu a mes que no cediré. No es egoisme, voleu que hem pose als vostres peus, i ja de paso vos faja les faenes que vos done la gana. No.

4.- Si, he perdut contactes en el tuenti, la majoria gent que no conexilla, del tipo un de Madrid que m’agrega i jo pos accepte per no dir que no, o del tipus Amador Discreto, que era un tio que hem va agregar i no vaig a dir per a que. Ja veus que gran pèrdua.

Ja he contestat antes a lo del imperialisme de que m’agregueu. Ademes aixo no es imperialisme, i crec que ho sas perfectament.

No hem vau pressionar i imposar que hem fera el tuenti? “Ara te tire una foto i la puge al tuenti i com no ne tens pos no te la passe” aixo ho he sentit moltes vegades, jo crec que lo teu s’aproxima mes al imperialisme que lo meu, encara que ningun dels dos siga imperialisme

També he perdut un parell de contactes que m’havera agradat seguir tenint en contacte en ells, pero que jo recorde eren 2 o com a molt 3, i un puc posar-me en contacte en eixa persona casi quant jo vullga per altres mètodes, i l’altra no recorde, sincerament, qui era.

En quant lo de dir tinc una població agregada de un tio i 30 ties, nomes tinc una cosa a comentar, en quin context ho vaig dir? Ho vaig dir serio dalt de un atril amb un micro i tot seriós? O ho vaig dir quant algú va dir un xiste que anava relacionat sobre mi i que hem degradaba? I jo ho vaig dir en plan conya, estic entre amics, no crec que ningú s’ho prenga en serio, per que jo soc el primer que aquestes coses me les prenc en humor, cosa que es bona per a la vida, i si repassaves la gent que tenia agregada eren tot amigues i amics propers que hem van agregar, i familiars, i si, estic pensant cada dos per tres montar-meu en ells, (tomerse esta frase anterior con humor ya que no es seria, ademas tiene cierta ironia), ja no se si tinc que avisar quant estic parlant en serio i quant no....

5.- No he perdut fotos, les que m’interesaven me les he baixat, i entre altres coses açò també era un motiu del conter enrere, si volia unes 100 fotos per a baixar-me no vaig a borrar-mel al acte i perdreles, hem pose un dia limit per a baixar-les i ja esta, i el mateix per als meus “amics” contactes, o com voleu nomenar-ho. Qui avisa no es traïdor.

Això es contribuir als meus capritxos? Això no es un capritx, busca en la RAE la definició de capritx per favor, no mira te la pose jo! Mes rapid:

Determinación que se toma arbitrariamente, inspirada por un antojo, por humor o por deleite en lo extravagante y original.

Diu clarament inspirada per un antojo, lo meu no va ser un antojo, ja ho vaig dir en el seu temps, ademes un antojo es com deia el joni al mateix post i, si no vos importa vaig a citar-ho. Si teniu alguna cosa en contra ho retire, pero no es per dur-vos la contra, ni recriminar-vos res en serio, es nomes per a il·lustrar.

“2.Pregunta.Perquè no vas aplegar un bon dia i et vas borrar i en pau??. a que va venir tot aixo de falten 9 dies...8...7...6... realment jo si me borrara (i creume que ho rumio bastant sovint) ho faria de colp. No anuncianto (no puc evitar pensar que hi ha una certa demanda de atenció per la teua part... certes ganes de rebre missatges del pal de "no te borres xk te volem x asi xfi"

Ell dona la seua explicació i crec que es tant correcta com la meua, almenys jo considere que ell en totes les explicacions que va donar ho va deixar clar per que se’l borra o no, pero aixo que deia ell de tal dia mel borre iau es mes paregut a un capritx que el que vaig fer jo, que va ser una decisió que vaig prendre molt meditada.

6.- Per a mi casi que també, però vaig a dir clarament que no tota la gent que tinc al hotmail (correu electrònic) la tinc al msn, la major part de gent que tenia al tuenti i no tenia al msn, ha anat a parar al hotmail, no al msn. Per tant no “xatege” amb elles, si tinc que dir alguna cosa, escric una carta electronica ben redactada i l’envie, no inicie converses vanals on no hi ha massa que dir.

Soc clar i directe. I crec que aquest ultim punt esta clar.

Crec que he contestat a tot, i si no torna a preguntar i jo te contestare amablement quant puga.

He dit!

Mira que no m'agrada xafar caragols quant plou!

Tot el mon coneix el os panda, es un os típic del país de Xina. Té una combinació curiosa dels colors blanc i negre. I es una icona del seu país. Tots sabem que esta en perill d'extinció, matar un sol panda et pot condemnar a la presó, i no per poc de temps.

Ara bé, si definim especie en perill d'extinció, al nostre cap i venen una serie de animals, principalment, com poden ser el cangur, el koala, el lleó, el tigre, les balenes... a algú d'altres potser també li vinga al cap alguna planta, com pot ser la pebrella,Limonium Santapolensis aquesta última potser no la coneguen molta gent, però per la zona on hi es es molt coneguda, es una planta que només es pot trobar a Santa Pola.
I on es on vull arribar? no, no vaig a nomenar les comunitats microscòpiques que hi estan en perill d'extinció.
On vull arribar es, al per que de la creació dels llibres rojos, que son els que recullen les especies en perill d'una zona, aquestes publicacions es fan per a saber en un determinat temps si una especie esta protegida, extingida o simplement es comuna. Molts creuran que si t'interessa el tema doncs serà un llibre útil, i res mes lluny de la realitat.

Però, al fi i al cap només hi es una ferramenta política. La ciència esta involucrada a la politica? En un principi no hi té perquè, però tampoc i té per que ser un animal una ferramenta politica, i als noticiaris hi vegem, el decret llei que protegeix a tal animal, o a tal planta, i que ha fet el gran polític que hi ha intervingut, i es veu una imatge del politic vestit amb trage eixint de les corts, del congres o d'on ixen aquestes persones, i es veuen entrant a un cotxe, o en el seu defecte, s'els mostra llevant un llenç a una placa o senyal, que indica el que han decretat.
Però... el polític ha fet bé no? jo diria que si, per que no? esta intentant protegir una especie que hi esta amenaçada.
La qüestió es: Nomes hi estan amenaçats els animals grans i majestuosos que es poden mostrar a la televisió? En el cas d'aquesta península hi trobem, el linx ibèric, l'os dels pics d'Europa, l'àguila reial... etc etc etc.
Ara bé, cada mes s'extingixen en aquest país al menys 1 especie animal o vegetal, de terra, mar i aire.
Per que aquestes coses no surten als telediaris? a si, es veritat, que aquestos animals no els ha protegit el politic, i la massa social ha pogut trepitjar-lo tot el que ha pogut. Pobret animalet... que anem a fer?


Ais... i pensar que mentre he escrit aquesta entrada s'han extingit 3 especies en tot el planeta...
Una llàstima que no podem fer res, però es més trist veure com ens prenen el pel creguent-nos imbecils, algun dia arribara el seu dia.

Ui mira! una xispa!

Fa un parell de setmanes hi havia una volcà amb un nom impronunciable a Islàndia, col·lapsant tot el trafic aeri, segons les fonts, degut a la cendra volcànica. De tots els països d'Europa afectats per el volcà, nomes tenia el espai aeri tancat Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia. El que ens fa pensar que hi ha gat amagat, per que realment es una cosa molt absurda. Però aquest no es el tema a tractar, la cosa es: si un fenomen de la natura com ha sigut un volcà, que allà en Islàndia la gent estava tranquil·la, ha repercutit tant en la societat on vivim, tant com per a que gent hem pregunte si s'acosta el fi del mon i aquest volcà és el principi, si passa una altra cosa pitjor que hi farem?


Un volcà no es el fenomen natural mes perillós, tampoc es el menys, pitjor es que et caiga un meteorit (curiositat: es mes fàcil morir per un meteorit, que per un volcà, a no ser clar esta que vages a buscar-lo.), per que si no es un fenomen tant perillós ha col·lapsat mig planeta? hui en dia hi han mes de 300 volcans actius, i ningun d'ells ha fet noticia. Algú estarà pensant, no serà noticia per que hi estan a llocs subdesenvolupats i no ens enterem i no repercutixen tant en la nostra vida com aquest que hi ha a Europa, penseu el que voleu però...
A Itàlia sense anar mes lluny tenim actiu el volcà Estromboli, que es un dels mes perillosos que hi ha a tot el mon, i si, esta actiu. A Hawaii tenim un altre volcà actiu, i ningú s'asusta, serà per que no hi han vols a Hawaii que no s'en han cancel·lat ningun, i potser Itàlia que esta en ple centre de Europa no els prenguen en serio i no fan res per a paralitzar el trafic aeri o pot ser es que els italians ja estiguen acostumats al volcà o simplement tot el mon odie els italians, per a gustos els colors.

Tenim que deixar que una reacció en massa controle la nostra vida ja manipulada de per si per els grans mandataris que governen un planeta que no es seu?
Jo sincerament, en atac d'egoisme absolut, fare el que hem pase literalment per davall dels nassos.
Ja que hi ha que actuar com una persona crega convenient i no com ens diga la resta, hem de actuar amb sentit comú.
I el meu sentit comú hem diu que estudie una estona.

Guau!

Cada volta el món esta mes boig. Avui m'he enterat d'açò: http://www.20minutos.es/noticia/599450/0/multa/alimentar/palomas/

Jo no se vosaltres, però no només en aquest cas, sinó amb el d'altres animals com el de netejar els residus que deixen els animals de companyia al carrer, les multes per que un gos lladre quant l'ama se'n va de casa, o alguns casos hem semblen excessius.
Les persones edificaren sobre l'habitat d'aquests animals, els coloms han estat sempre a les ciutats, entre altres per que s'escapen de ser atropellades. Els motius que tenen per desfer-se d'elles es que embruten les vies publiques, edificis i monuments de les ciutats. I amb açò pretenen controlar la seva població, controlar? no voldran dir exterminar? els lleven el menjar, el lloc on dormien, trenquen els seus nius i ous, tot açò personal dels ajuntaments, i només per tindre un poc de compassió d'un animal famèlic sobrevivint a la ciutat cosmopolita i donar-li un poc de pa per menjar, et multen amb 3000€, en quant un maltractador de dones es passa una setmaneta o menys en comissaria i el solten amb una ordre d'allunyament, sense cap sanció econòmica, o sense anar mes lluny un carterista, que poden furtar al dia? 10, 20, 25 carteres? en molts casos nomes es requisa els objectes furtats i ja ens veurem demà altra volta, sense cap sanció ni res.

En quant al tema dels gossos que lladren a casa també hem pareix excessiu, lladrar es la forma de comunicar-se que hi tenen els gossos, i fa un soroll, el mateix que una persona quant crida, si el nostre veí ens fot la sesta pegant crits o enxufant la musica de forma forta, no es pot denunciar mentre no sobrepasse el limit establert de decibels, jo puc viure enfront de una obra de l'ajuntament al carrer i que fase'n soroll tot el sant dia i no puc queixar-me per que es de l'ajuntament, però com el gos es del veí, vaig a fotre-lo i que li traguen el que es puga!

Nomes posar d'exemple el que li va passar a una amiga:
Estudiant en època d'examens, vivia sobre una tenda, i aquesta va decidir fer unes reformes, molestant així a la meva amiga, que tenia que estudiar, peró com era de dia anava a la biblioteca fins que cauia la nit i tornava a casa, fins ací tot normal, el que passava desprès es que els treballadors paraven a les 12 de la nit i començaven a les 7, potser nomes alguns, i fins i tot en ple diumenge en que es el dia per descansar i esta tot tancat, inclús les biblioteques, que va passar? el horari de dormides es de 22-7h, des de les 10 fins les 12 mes o menys hi han dos hores, en que es va comprovar que es sobrepassaba el limit, la policia no va fer ningun cas, durant unes trucades, mes tard el va fer, i nomes va donar una advertència a la propietària de la tenda.

Que persones que facen aquestes coses i que per un simple gos que pegue 4 lladrits el posen una denuncia de 500€ em pareix de impresentables.



Serà deveres que ens estem convertint en ovelles darrere dels pastors polítics i poc a poc ens retallen drets i anem semblant-nos a una dictadura progresivament?


PD: en l'articul del diari digital hi posa "es un toque de atención para quien no cumplen las normas" i els polítics corruptes... que passa amb ells?

PD2: http://www.elpais.com/articulo/espana/Multa/300/euros/Garzon/liberar/error/narcos/elpepuesp/20090624elpepunac_17/Tes sense paraules....

Font: www.20minutos.es

La llum de l'esperança

Quant veiem que esta tot perdut, que no hi ha res a fer, sempre absolutament sempre hi ha una persona, viva o morta, que ens anima a tirar endavant, proporcionant-nos la llum eixa que sempre hi necessitem, la esperança.

Per això no ens hem de rendir mai del nostre somni. Tot es possible.
Per això no hem de parar, mirar sempre endavant.
Res del passat ens pot afectar en aquestos moments.
Res a fer tenen els que s'interposen en el nostres camins.

Mai absolutament mai hem de rendir-nos, si ens rendim ja sabrem el final, però en cas contrari pot passar qualsevol cosa.
Ets capaç de resistir-te al misteri del que et pot passar?
Jo no, ens veurem si segueixes endavant en els teus somnis.

Bones Festes a Tots i Totes

L'home del sac a voltes també fuig

Qui no ha sentit por alguna vegada? tindre la paranoia de que hi ha algú seguin-te, por a algun monstre de menuts, por a la foscor immensa de la nit, on no podem veure res i no podrem saber que hi podem fer, o almenys un malson del qual no pots escapar ni fer res per detindre'l fins que et despertes.

Hi han diversos tipus de por, una son les conegudes fòbies, però ens interessa un altre tipus, la por infundada en algun moment concret. Per que hi tenim aquest sentiment, que ens empenta a córrer, a no enfrontar-nos al nostre enemic, per que no plantem cara? i per que caiguem estesos a terra amb les cames tremolant... amb eixa sensació de impotència.

Tot té una arrel fisiològica, es a dir tot respon a estímuls que provoca el cos mitjançant hormones i altres substancies sobre el cervell, però això es la versió científica, que ara podria parlar de les parts del cervell que estan implicades i com reaccionen i el que ens fan sentir a nosaltres, igual que la por tots els sentits i sentiments, però jo em pregunte alguna altra cosa:

Si tot rebem mes o menys en la mateixa mesura els mateixos estímuls en una situació de terror extrema, per que no tots reaccionem igual?
No, no em val la resposta de que cada persona es diferent a una altra, tenim diferents personalitats, el mateix podríem dir, si tenim una fisiologia igual per que pensem diferent, però aquest cas es més complicat ja que es tracta d'una cadena de successos que ens passa a la nostra vida la que forja el nostre pensament i la nostra personalitat. En canvi en una situació terrorífica, tots actuem de dos formes: o actuem violentament, o ens quedem parats sense moure'ns, o en el seu defecte fugim, es a dir o actuem contra la por o la por ens pot a nosaltres.

Doncs jo crec que nomes hauríem de tindre por de nosaltres mateixos.

Absurdament cert.

Avui volia tractar una corrent filosòfica que mai ha sonat massa forta com per a escoltar-la per ahi, tal com l'existencialisme, el nihilisme etc.
Estic parlant de la teoria del absurd.

Primer: no estic escrivint res d'aquesta teoria per que te un plan conya.
Segon: Si, la teoria del absurd es absurda. Ara ho aclarirem

Aquesta teoria la va desenvolupar Albert Camus, mentre hi predominava l'existencialisme, per es va desviar fins crear aquesta tendència.
Aquesta tendència tracta de que tots els esforços que hi fem per trobar el origen de l'existència del ser humà són esforços absurds (de ahí el nom), ja que no hi ha ningun origen dels humans, es a dir els existencialistes creuien que els humans hi érem a la terra per algun motiu, i que podíem millorar-la individualment. En canvi la teoria del absurd tracta que un ser individual podrà fer moltes coses però no podrà tindre mai èxit en una gran societat, i aquest motiu per el qual hi érem els humans a la terra no existia, no li podien donar ningun raonament per que en realitat no hi havia.
Pareix un poc tonteria, però jo crec que tot el mon segueix aquesta teoria pero intenta escapar d'ella, es a dir, sabem que nosaltres no estem ací per res especial, no hi ha aparentment un ser diví que ens adjudique aquesta missió, i també sabem que podrem fer moltes accions individuals però mai podrem canviar el mon nosaltres sols, la segona guerra mundial no era un combat de boxa entre Hitler i els presidents europeus i americans, era una guerra amb exercits.



Tots els esforços individuals no serveixen de res... tot depèn de la societat.
Ara falta saber cap on va encaminada aquesta.

Viernes 13... apartat que ve el Jeison!

Avui coincideix justament la data i el dia de la setmana de les famoses pel·licules de terror americanes Divendres 13. Que per a la seva cultura es un dia on nomes pasen coses males i no t'ix res be... i damunt tens que asustar-te.

No es nomes en aquesta cultura el por a un dia concret de l'any. Aci, per exemple, tinguem el dimarts 13, com el nom dels famosos humoristes. Però... per que tenim eixa por en general a un dia concret?
Seria mes lògic que tinguerem por a un dia amb una gran prova que superar, i que alguna cosa nostra depenguera en eixa prova, o por a trobar-se amb algú. Però la por a un dia concret sense cap fonament on recolzar-se em pareix un poc il·logic.
Aquest dia em fa por per que em fa por, com si pareguerem nens xicotets.

El dia que em donen una raó convincent, només eixe dia, començaré a tindre por dels dies sense res especial aparentment.

Enredat en una red social

T'alces cada mati per lluitar la teua batalla del dia al dia. Pots alçar-te amb moltes o poques ganes, però una cosa es certa, aquesta batalla que viurem aquest dia només serà una il·lusió, una falsedat de la societat.

L'única forma de conèixer vertaderament a una persona, es com s'ha fet sempre, amb el cara a cara. Però això no es tot, gracies a llocs web denominats reds socials com es el tuenti o el facebook, podem descobrir l'altra cara de una persona que coneguem. Com es açò possible? Tot el mon actua darrere una mascara en aquestes reds socials, fent-se els llestos, els tontos, el que en realitat no són, o el que els agradaria ser.
Mes val un comentari que mil paraules, cada dia el esser humà hem sorpren mes encara, i pareixia impossible. Amb el tuenti podem predre la vergonya i dir-li qualsevol cosa a una persona que potser no coneguem casi, i així i tot la tenim com una "amiga", i amb el mateix descar ens contestarà com si fora un amic de la infancia, un amant o el que fasa falta, i al endemà ens la trobem al carrer i ni tan sols es capaç de mirar-nos a la cara.
Clar açò no s'aplica a tothom en general, però qui no ho ha fet inconscientment alguna vegada?, potser responguem que no, pero sempre hi esta eixa vegada.

Cada vegada que entres al teu tuenti o facebook, hi veus: tens X comentaris, Xcomentaris en fotos i fotos en les que surts, i tens eixa xicoteta il·lució de dir: qui i que m'haura comentat? qui s'enrecorda de mi? que es el que volen de mi? o poder començar a dir comentaris graciosos o fins i tot montar una historia.
Doncs Senyores, senyors: JO JA HE PERDUT LA IL·LUCIÓ DE RECIBIR RES DE TOT AÇÒ.
I sempre s'ha dit que l'esperança es l'ultim que es perd, mentira, l'ultim que sempre es perd es la il·lucio, i jo no gaste d'aquestes coses.

Potser el càncer no es la enfermetat que condemnara a la humanitat... ja que el càncer de la societat del primer mon sembla ser una serie de pagines webs que ens ofereixen aquest servici, qui són pitjors? ells que ofereixen el servici o nosaltres que decidim utilitzar-lo.

Res es el que pareix, en aquest mon de carnestoltes, cadascú es lliure de fer el que vulga, jo he decidit borrar-me els meus comptes en aquestos llocs.
Jo no pretenc que tot el mon s'ho borre, nomes que es respecte la meua opinió com qui opina el contrari que jo i li ho respecte.

Començant un final que ja ha acabat.

Quant comencem una nova etapa en la nostra vida vol dir que ja n'hem acabada una altra, es a dir que la deixem arrere. Acabem un llibre i en comencem un altre.

Però tot açò apres d'aquesta historia ho hem d'oblidar per a la nova historia? pot ser que la nova historia siga d'una temàtica diferent i no pegue ni en cola amb el que hem apres anteriorment.
Les noves etapes fan por sempre al principi, mes que res per que ens agrada tindre-ho tot planejat, tot baix control, si no sabem el que va a passar ens desesperem. Ho podem negar, però necessitem tindre la vida baix control i baix d'una rutina, ens avorrim de la rutina i decidim deixar-la, però en deixar-la nomes en comencem una altra.
Es un cercle viciós? potser... no entenc jo massa dels asumptes de la rutina de totes les persones. Nomes se i veig que el dia a dia es avorrit i repetitiu.
Vas a classe o a treballar, passes el temps, encens la tele i veus morts a les noticies i rises als dibuixos animats, eixes al carrer i nomes veus ciment, esfalt, i gent que no coneixes ni coneixeràs crusant-se per davant teu.

Jo no se vosaltres però jo vaig a trencar els grillets que em subjecten a aquesta etapa i córrer sense cap direcció fins un altra possiblement de millor possiblement de pitjor... qui sap?

Comença una nova etapa....

"Tot fluix, res es manté" ( i que així siga per sempre)

Alarma social? Panic al centenari? Que es el que passa?

Mentre llegiu açò (els pocs que ho llegiu), sapigueu que molt prompte aneu a morir per culpa de la pandèmia de moda!, i no!, no es el càncer, no es el còlera, ni la lepra, ni tampoc el botulimse... Aneu a morir de Grip A, AH!

Pos si! la humanitat esta condemnada, estem en el nivell 6 de alerta segons la ONU, el nivell de pandèmia mundial. Tenint en compte que en l'any 2000 en quant a la grip aviar nomes es va declarar el nivell 5, i la grip aviar encara no te un remei decisiu...
Peró aquesta grip A, que estem patint potser tinga un remei... ara ho vorem... però abans, com va començar el cacau este?
Tornem uns mesos enrere...

A finals d'abril es detecta ,en Mèxic, un brot de grip un tant peculiar. L'anomenen grip Mexicana, al cap d'un parell de setmanes i veure que aquesta grip s'expandeix prou ràpid, i tenint en compte la mala publicitat que hi aquest nom al turisme de Mèxic, es decideix cambiar-se el nom de grip Mexicana a "Grip porcina" o "grip del porc", res més allunyat de la realitat, ja que amb els porcs s'experimenten les diverses vacunes de la grip humana.
Cosa que passa... que la carn de porc no es ven... les granges s'arruïnen... pues es decideix cambiar el nom de "grip porcina" a "Grip A", amb la qual cosa es relaxa tot.

Abans de continuar, aclarir només uns conceptes de microbiologia:
Hi han tres tipus de grips, Grip A, B i C. El 90% de les grips contretes per les persones es Grip A, per tant aquesta nomenclatura no queda invalida, però no ens dona informació de la cepa del virus. Aquest virus també s'ha denominat H1N1, res mes lluny de la realitat aquestos virus es classifiquen segons el seu contingut de Hemoglutimina (H) i Neuraminidina (N), hi han només 16 tipus de Hemoglutimina, i 9 de Neuraminidina, amb un total de 144 possibilitats de combinació, i per tant amb 144 virus distints. No per tindre aquest nom nou ha de ser mes virulent i perillós.

Mes tard la grip A, s'expandix per tot el mon i per exemple en espanya ha mort unes 2000 persones en 5 mesos, pareix molt virulent? 44000 persones aproximadament el van contraure en aquestos 5 mesos, la tasa de mortalitat mundial d'aquest virus no supera el 2%, ni tan sols arriba.
Tambe es per molt pocs sabut que les morts provocades per el virus de la "grip A" a espanya es de 0 perones. I on estan les 2000 que van morir? Totes per alguna complicació posterior, una pneumònia, un constipat, o alguna faringitis, qualsevol enfermetat pulmonar ens serveix. I els que han mort no eren gent que estaven en el principi grup de risc.

Per tant... si aquest virus no ha matat cap persona... per que aquesta alarma social? on esta la cura denominada Tamiflú que prometia el govern? millor que no arribe... tampoc hi faria res la veritat...
No sembla molt misteriós que es posen a la venda "kits contra la grip A" que contenen mascaretes, guants i demés objectes inútils per un centenar d'euros? per que el govern ven aquestos productes? una bona pregunta...


I els problemes que hi havien abans d'aquesta gran alarma, de la pandèmia mundial? la veritat no me'n recorde... s'en recordeu?

Antes em mullc que anar mal conjuntat... osea que si

Un riu es un conjunt d’aigua que fluix, pot fluir en diferents direccions, i tindrer bifurcacions, però una cosa es clara. Mai fluix en direcció contraria a la pendent.

A la societat no hi passa res diferent, som un conjunt de gent que fluïm.

Un exemple de tot açò es la moda.

Si un xicotet conjunt de persones relativament famoses es vesteixen d’una manera concreta, una avalantxa de gent la seguirà, una altre tipus de gent intentarà seguir una altra corrent, o a partir de la mateixa base es crearà una moda nova.

Però al igual que a un riu, la moda mai, torna enrere. Meu podríeu negar diguent que diferents atuents de roba dels anys 60 es porten ara, i no es mes lluny de la realitat el que dieu, però aquestos atuends no es duran iguals que els d’aquella època, tindran la seva base però no hi son iguals, al cabdal d’un riu trobarem molts llacs i meandres.

Depenent de l’època hi ha un estil predominant i que marca eixa dècada/època. Qui pot oblidar les muscleres dels 80? I els bombins dels anys 20?

Tota aquesta moda creada per a moure el mercat textil, i tremendament manipulada per una poca gent que poc li importem, nomes els importa els diners que ens poden retraure, cada volta hi fan les modes de roba mes curtes, per a que no hi pugues portar durant 3 mesos els mateixos texans. I nosaltres com peixos arrastrats per eixa corrent ens deixem dur.

Però... i si no ens deixarem dur? I no hi parle de dur la contraria a la moda de lluir un estil diferent! Parle de que cadascú es pose el que realment li agrada i el fa anar còmode i no una roba que realment ens agrada per que l’hem vista molt per el carrer i als cartells publicitaris.

Que hi passaria en aquest moment?