Simbolitzant un simbol

Tot el mon poseeix una ideologia politica, cadascú la seua es clar, ningu naix amb les mateixes idees de ningun partit politic sino que s'aproximen. Algunes estan molt actives, altres de menys y altres estan desfasades, ja siga per la ideologia il·logica, o per que el temps que corren no son aptes per a aquestes.

Hi ha una que particularment es molt odiada per una banda i molt volguda per l'altra, es a dir es molt radical, no hi ha praticament terme mig.
El fascisme.
Aquesta ideologia ha passat per diversos paisos del món, especialment per Europa, ja siga a Alemanya, Italia, França, Espanya, etc.
Aquesta ideologia depenent de la zona a la que hi era tenia diferents simbols,al contrari d'altres ideologies (el comunisme te el mateix simbol a tot arreu del mon), ja siga l'arc i les fletxes a Espanya, la creu gammada a Alemanya.
Pareix il·logic que un simbol que a la cultura budista signifique pau i armonia monte el pitote de considerables proporcions mes grans de l'ultima era.
Pero al que anavem! Tota aquesta ideologia esta mal vista actualment, i es pot sancionar amb multes per apologia del fascisme (vale que siga un poc bestia la ideologia, pero ahi tampoc es respecta la llibertat de expressio), però no tots els simbols han sigut eliminats. Un clar exemple d'aquestos, es el fascio. Igual el nom vos sona a un italià que conegueu, pero aquest simbol es aquest que hi pose:


No vos sona de ningún lloc? no hi esta tambe en aquest escut de armes que hi vegem tots o casi tots els dies.

Val que també els odiem a vegades, i no pas per la ideologia, però segons he buscat el escut junt al uniforme es van designar en la reforma de la Guardia Civil del 1943, just en l'apogeu del fascisme. Els principals carrecs de govern montant escandols llevant les estatues del general dictador Francisco Franco (Paquito per als amics i no tant amics), i montant escandols amb manifestacions en la seua contra. En compte de llevar primerament el simbol que hi porten els cossos de seguretat que despres van a retirar aquest simbols feixistes que hi ha als carrers.
Totalment incomprensible. Per cert aquest simbol no es que siga un simbol rebuscat, aquest simbol era el emblema de la Italia de Benito Mussolini.

Pareix que a aquesta vida no hi ha res que no siga el que no pareix.

Hi tenim que obrir els ulls desenganyar-nos, plantar-nos dia a dia, visquent en una simbologia que no coneixem i no sabem el que ens volen dir.

Coneix el teu voltant i sabras on vius.

L'home del sac a voltes també fuig

Qui no ha sentit por alguna vegada? tindre la paranoia de que hi ha algú seguin-te, por a algun monstre de menuts, por a la foscor immensa de la nit, on no podem veure res i no podrem saber que hi podem fer, o almenys un malson del qual no pots escapar ni fer res per detindre'l fins que et despertes.

Hi han diversos tipus de por, una son les conegudes fòbies, però ens interessa un altre tipus, la por infundada en algun moment concret. Per que hi tenim aquest sentiment, que ens empenta a córrer, a no enfrontar-nos al nostre enemic, per que no plantem cara? i per que caiguem estesos a terra amb les cames tremolant... amb eixa sensació de impotència.

Tot té una arrel fisiològica, es a dir tot respon a estímuls que provoca el cos mitjançant hormones i altres substancies sobre el cervell, però això es la versió científica, que ara podria parlar de les parts del cervell que estan implicades i com reaccionen i el que ens fan sentir a nosaltres, igual que la por tots els sentits i sentiments, però jo em pregunte alguna altra cosa:

Si tot rebem mes o menys en la mateixa mesura els mateixos estímuls en una situació de terror extrema, per que no tots reaccionem igual?
No, no em val la resposta de que cada persona es diferent a una altra, tenim diferents personalitats, el mateix podríem dir, si tenim una fisiologia igual per que pensem diferent, però aquest cas es més complicat ja que es tracta d'una cadena de successos que ens passa a la nostra vida la que forja el nostre pensament i la nostra personalitat. En canvi en una situació terrorífica, tots actuem de dos formes: o actuem violentament, o ens quedem parats sense moure'ns, o en el seu defecte fugim, es a dir o actuem contra la por o la por ens pot a nosaltres.

Doncs jo crec que nomes hauríem de tindre por de nosaltres mateixos.

Aparaulant les paraules dites i no dites

Avui en dia les paraules han perdut ja tot el seu significat. La esencia de les paraules, allò que no deuria de cambiar al llarg del temps, esta perguent el seu significat.
No heu sentit mai a algú dir que quant sents una canço i t'agrada i la sents milers de vegades deixa d'agradar-te i fins i tot arribes a odiarla? (com ocurreix amb la musica pop). Açò que ocurreix amb les cançons tambe passa amb les paraules.
Anys enrere ningu solia d'ir t'estime fins que no estava segur de voler al altre. Ara obric el MSN i l'únic que i veig son corets ridiculs, i els insipids "te quierooooo" "eres todo en mi vida" (L) "testime tonto" etc etc etc...

Que hi vull dir amb tot aço? Realment el que hi vull dir es que la majoria d'estes relacions no dura mes de 2 mesos... i quant acaba un en l'altre que es del "eres todo en mi vida", que fara la xica o el xic eixe? es pegarà un tir? si ja no te res en la vida que es el que va a fer? Jo dire el que sempre es fa: es busca un substitut/a en menys de 1 mes. I el cicle es repeteix...

Una altre sector on les paraules ja no tenen sentit es en la politica. Però que en puc dir-ne? Ahi qui no parla es per que es mut. I el que compleix el que diu honradament, es per que s'ha enganyat en alguna cosa. Poden dir el que vulguen pero els resultats seran sempre els mateixos. (Que conste que no em clave amb ningun partit politic en particular)

Per el contrari nomes n'hi han un tipus de paraules que sempre mantenen la seva esencia i per el vist no la perdran mai... els insults.
Un "fill de puta" vol dir el mateix ara que fa 200 anys.

L'únic que podem fer per a seguir fidels al significat de les paraules es: no seguir a les academies de les llengues tal com la RAE o AVDLL(Academia Valenciana de la Llengua), ja que manipulen les paraules al seu antoix.