Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 3 de maig del 2010

Ui mira! una xispa!

Fa un parell de setmanes hi havia una volcà amb un nom impronunciable a Islàndia, col·lapsant tot el trafic aeri, segons les fonts, degut a la cendra volcànica. De tots els països d'Europa afectats per el volcà, nomes tenia el espai aeri tancat Finlàndia, Noruega, Suècia i Islàndia. El que ens fa pensar que hi ha gat amagat, per que realment es una cosa molt absurda. Però aquest no es el tema a tractar, la cosa es: si un fenomen de la natura com ha sigut un volcà, que allà en Islàndia la gent estava tranquil·la, ha repercutit tant en la societat on vivim, tant com per a que gent hem pregunte si s'acosta el fi del mon i aquest volcà és el principi, si passa una altra cosa pitjor que hi farem?


Un volcà no es el fenomen natural mes perillós, tampoc es el menys, pitjor es que et caiga un meteorit (curiositat: es mes fàcil morir per un meteorit, que per un volcà, a no ser clar esta que vages a buscar-lo.), per que si no es un fenomen tant perillós ha col·lapsat mig planeta? hui en dia hi han mes de 300 volcans actius, i ningun d'ells ha fet noticia. Algú estarà pensant, no serà noticia per que hi estan a llocs subdesenvolupats i no ens enterem i no repercutixen tant en la nostra vida com aquest que hi ha a Europa, penseu el que voleu però...
A Itàlia sense anar mes lluny tenim actiu el volcà Estromboli, que es un dels mes perillosos que hi ha a tot el mon, i si, esta actiu. A Hawaii tenim un altre volcà actiu, i ningú s'asusta, serà per que no hi han vols a Hawaii que no s'en han cancel·lat ningun, i potser Itàlia que esta en ple centre de Europa no els prenguen en serio i no fan res per a paralitzar el trafic aeri o pot ser es que els italians ja estiguen acostumats al volcà o simplement tot el mon odie els italians, per a gustos els colors.

Tenim que deixar que una reacció en massa controle la nostra vida ja manipulada de per si per els grans mandataris que governen un planeta que no es seu?
Jo sincerament, en atac d'egoisme absolut, fare el que hem pase literalment per davall dels nassos.
Ja que hi ha que actuar com una persona crega convenient i no com ens diga la resta, hem de actuar amb sentit comú.
I el meu sentit comú hem diu que estudie una estona.

divendres, 23 d’octubre del 2009

Teoria Base de la economia. Part II

Ja hem parlat de les bases de la economia, o almenys les que crec mes certeres. Avui li ha tocat el torn als bancs! (ja era hora).

Primer definirem els diners, que son els diners? jo realment no sabia dir-ho certament si no busque la definició correcta, tots tenim una idea d'aquesta paraula que tant utilitzem, però que son realment?
Els diners es el valor que li posem a un objecte, antigament eren objectes comerciables com els metalls, d'ahi provenen les monedes, un metall amb un pes definit consistia en un valor, en l'actualitat tenim monedes de 1 € que realment el cost dels materials per a fer-les no supera els 20 cèntims, i bitllets de paper que si vaig a una copisteria o papereria per un euro compre 100 fulls dels que podria traure infinitats de bitllets. Llavors... si ni els propis diners tenen el seu propi valor com pot ser possible açò?
La resposta esta en els bancs, ja que les monedes i bitllets que utilitzem realment nomes son útils als bancs, es a dir un bitllet es com un xec al portador, i en el banc es tindria que poder cambiar per algun altre metall amb el mateix valor.
Peró pensem que això de canviar bitllets per metall pareix cosa desfasada i antiga que no es fa. Ho pareix però no es cert, les persones riques o que volen estalviar, el que fan es comprar un lingot d'or i aquest no varia mai el seu valor, en canvi la moneda varia de valor constantment.

Peró avui la societat te acceptat que els diners valen eixe valor que els correspon i no fa falta canviar-ho per or ni res.
Per altra part ara ja que ja sabem que son els diners... que fariem sense bancs? seriem mes feliços per supost!
De tots es sabut que els diners que ingressem en el banc van per a repartir prestecs que la gent demana, o invertint en accions, per això no ens deixen traure tot el efectiu de cop.
Aquesta es la manera que te un banc de guanyar diners, cobrant interesos a la gent, el que no es sabut per tots es que el banc també crea els diners. Es una cosa molt complicada d'explicar... els diners que deixem al banc en efectiu es converteixen en diners virtuals que son nombres en un ordinador i podem transapasar-ho a un altre banc o traurels o fer el que volem, doncs el banc a partir d'estos diners crea mes diners per dir-ho d'alguna manera, i aixina el seu capital va augmentant, i de paso poder-nos regalar les mantes al ingresar 500€ en el compte.
Pero guanyen una cantitat impresionant de diners. I de paso el govern els injecta mes capital per a que no cundixca el panic bancari o "corralito"(en argentina), una cosa curiosa que va estar a punt de passar aci i algunes persones ja ho veien vindrer... i no per presumir jo ja ho veia.

Conclusio: Bancs mal, comprar or i guardar-lo en les parets de ta casa o baix del llit be.
L'or es una manera segura de conservar el valor dels diners del dia a dia.



Agraiments a J. Alexis.

dissabte, 29 d’agost del 2009

Examens...

En aquesta societat per evaluar els coneixements d'una persona es necessari realitzar un examen. Però no sols als instituts, escoles i universitats. Sino per trobar treball a les oposicions, per saber com anem de salut, els examens medics, per a saber com ens sentim, examen de conciencia, etc.

La cosa es:
Com ens podem evaluar amb una sola prova?!

En part en aquesta prova posarem en evidencia els nostres coneixements, però... al igual que un discurs al públic, ens posem nerviosos, la ment ens traiciona, les mans et suen, tens una gran curiositat de que et preguntaran o et faran fer.
Es com si contractaren en un hospital un cirurgià amb parquinson. Aquest pot ser el millor del món, però la seva feina no quedara mai perfecta, la realitzara pero no al 100%.
A tots els examens et passa el mateix, que si en un examen d'institut s'ens oblida una dada ja l'hem pifiada, si en un examen mèdic et poses nervios i el cor et batega mes ràpid, sembla una taquicardia.
Ja se sap que no tot el mon pot fer un discurs amb la mateixa soltura que una altra persona. Pues passa el mateix amb els examens.
Però en aquesta societat que hi visquem pareix que no ho enten... o per altra part i que es segur la opció alternativa que han escollit, que es fer un examen i així tindre que corregir el mínim possible, ja que de l'altra forma hi hauria el doble de feina.
Cosa que faria que l'atur baixara... ja que llicenciats i diplomats en les universitats no poden trobar ningun treball relacionat amb els seus estudis i tenen que fer-se la vida impossible per sobreviure. Si es contractaren més especialistes d'aquestos, menys atur, mes gent amb salari, persones millor ateses i per tant millor preparades.

Però aquest tipus d'idees en les quals ningu s'ompli les butxaques pareixen importar poc en aquest mòn de bojos...

Un boig que es retira a estudiar per a un examen.

divendres, 14 d’agost del 2009

Teoria Base de la economia. Part I

Tota cosa té la seva base. Si estudies medicina tens que tindre alguna noció mínima de anatomia, si eres peó de obra has de saber que es cada ferramenta i el seu ús.
Al igual hi passa amb la economia, si no hi ha una base, tota la estructura caurà. No es pot començar la casa per la teulada. En aquest sistema econòmic que tenim ara hi falta la base, el mes important.
Repassem...
Vivim en un país on la major part del capital va destinada al sector terciari o sector servicis ( funcionaris entre altres ), després hi ve el secundari i després el primari.
La major part de carn, fruita, verdura, tèxtil, i petroli prové de la importació de països, normalment, mes pobres que el nostre. Amb la conseqüència de que aquestos productes ens el venen mes barats del que costa produir-los ací.
Que hi ha de mal en aquest apartat? de moment no res.
El que falla es en el finançament governamental. Vegem...
Si oblidem el sector primari i el secundari (com esta ocorreguent), veurem que hi haura un augment del atur, i un augment també en el nombre de treballadors del sector terciari. A mes atur s'han d'oferir mes llocs de treball, logic.
El problema hi ve ara:
Si no hi ha producció en un país, i tot son gastos, es veu de lluny que la cosa no va be. Aixo ocorre amb el sector primari, la vinguda massiva de productes del extranger, i la baixa competitivitat del govern per a poder ajudar als seus treballadors, ha fet que la gent abandone els seus llocs de treball, si volen viure millor.
Per algun nom aquest sector es el primari, si falla, falla la cadena sencera.
Una casa sense fonaments aguantara... però tard o prompte caura.
Segonament, en la crisi que hi estem veient, podem vorer que: el atur augmenta dia a dia, cosa que: la gent que hi es al atur no hi podra pagar els impostos si no poden, cosa normal, la gran part de gent que treballa al sector terciari al servei del govern cobra d'aquestos impostos, si no es poden pagar, aquestos també es quedaran sense treball o en el seu defecte el conservaran amb un salari mes menut.
Tot açò augmentarà mes l'atur.
El que ens torna al principi.
La gent de poble tindrà que tornar al camp a treballar, però... i la gent de ciutat? en aquest moment dependria de la produccio dels pobles (ja que no tenen ni la menor idea de portar un camp, nomes dir que els nens de ciutat creuen que les tomaques venen de mercadona). Ja que si estan al atur no podran comprar els aliments, pero els llauradors es podràn produir els seus.

Tot el progrés dels últims anys podria desapareixer per no recolzar un dels pilars de la nostra societat.


"Este poble s'ha autoabastit sempre, lo mal sera quant els demes llocs es queden sense res i no es puguen abastir de res..."