Començant un final que ja ha acabat.

Quant comencem una nova etapa en la nostra vida vol dir que ja n'hem acabada una altra, es a dir que la deixem arrere. Acabem un llibre i en comencem un altre.

Però tot açò apres d'aquesta historia ho hem d'oblidar per a la nova historia? pot ser que la nova historia siga d'una temàtica diferent i no pegue ni en cola amb el que hem apres anteriorment.
Les noves etapes fan por sempre al principi, mes que res per que ens agrada tindre-ho tot planejat, tot baix control, si no sabem el que va a passar ens desesperem. Ho podem negar, però necessitem tindre la vida baix control i baix d'una rutina, ens avorrim de la rutina i decidim deixar-la, però en deixar-la nomes en comencem una altra.
Es un cercle viciós? potser... no entenc jo massa dels asumptes de la rutina de totes les persones. Nomes se i veig que el dia a dia es avorrit i repetitiu.
Vas a classe o a treballar, passes el temps, encens la tele i veus morts a les noticies i rises als dibuixos animats, eixes al carrer i nomes veus ciment, esfalt, i gent que no coneixes ni coneixeràs crusant-se per davant teu.

Jo no se vosaltres però jo vaig a trencar els grillets que em subjecten a aquesta etapa i córrer sense cap direcció fins un altra possiblement de millor possiblement de pitjor... qui sap?

Comença una nova etapa....

"Tot fluix, res es manté" ( i que així siga per sempre)

Jo? mai de la vida!

Una cosa es certa, tot el mon no busca el mateix d'una persona, en aquest mon contemporani de hui en dia, la gent relament no sap el que vol i el que busca, creuen ser lliures pero son els primers esclaus, esclaus del que diuen i prometen, esclau de les seues propies paraules.

-"Jo no m'hi casare mai de la vida", qui no ha sentit alguna vegada aquesta frase? a les edats adolescents es normal que es diguen, ja que hi tens (potser) tota una vida per davant. Pero... i si despres et cases? com sol pasar sempre, la resposta es sempre la mateixa o semblant, -"açò es una cosa diferent aquesta persona em fa realment feliç", i en realitat no es el que hem buscat sempre anys enrere pero amb la idea de no casar-se?
Hui pots estar recolzant a un partit politic d'esquerres, i en un futur per qualsevol motiu podem cambiar d'opinió, les idees i opinions de les persones estan lligats al temps que corre i l'edat.
I aquestes persones que no cambien de pensament son les socialment inacceptades.
El valor de les promeses a baixat fins el no res, ja que vivim en un món de promeses incomplides.

Per el que es pot veure el refrany que sempre s'ha dit i tant m'agrada ja no es pot utilitzar...

-"Tothom es amo del que pensa i esclau del que diu"-