Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desitjos i desperdicis. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desitjos i desperdicis. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de juny del 2010

Responent per al enteniment de la gent.

Abans de dir res, avui he fet un examen i tinc el cervell molt cremat, així que si hi ha alguna cosa que no esta molt be explicada no hem tireu la culpa, supose que la esencia de lo que vull dir es podra transmetre de forma ben i mal explicada.

Ahir hem van avisar que hem m’han fet un cometari en un post anterior del blog, i agraixc que m’avisaren per que possiblement no m’havera donat conter, també la persona que l’ha publicat hem va donar l’opció de borrar-lo encara que el blog es meu, pero ell no s’enfadaria per censura ni res, no vaig a borrar-lil es mes el copie aci mateix ara.

Aci teniu el link per a comprobar i vorer el comentari:

http://puntxaalpinxo.blogspot.com/2009/11/enredat-en-una-red-social.html

“Hui 1 de Juny ja fa molt temps que has tornat a tindre tuenti i aquestos aspectes el veigs importans
1-el més curiós de tot no fa ninguna entrada nova explicant el perquè d'aquesta decisió ni ninguna modificació, quant va hi haure gent que el va advertir.

2-Sols ha dit de paraula que si el torna a tindre es per que aquesta gent no parava de donar-li la vara, quant va hi haure molta gent que volia fer una posta en ell, si et tornes a fer un tuenti ens pagues un sopar i ell no va voler accedir ( per alguna cosa seria)

3-A l'hora de llevar-se el tuenti va hi haure un conter enrere, segons ell estava justificat per aquesta gent que tenia agrega l'agregara al msn i no perdre el contacter i després quant el va tornar a tindre no va advertir a ningú. Si avera enviat un missatge a tot el seus contactes amb el seu correu i advertint que anava a llevarse-la ja estava. Em sembla un estretegia egoista que vol estalviar enviar un quants correus i egoista

4-Lo anterior implica que ha perdut alguns contactes del tuenti, però ell utilitza una política imperialista – ja m'ha agregaran i sinó jo no pense fero. Açò ha disgustat a certa gent per que un vist com una imposició i s'han negat. També ha presumit de tindre 30 i algo xiques agregaes i un sol xic, com si tindre un superpoblació de xiques fora molt bo .

5- També ha perdut fotos on apareix i el contactes del tuenti vell també. Peró es veu que açò dona igual tots deuen de contribuir amb els seus capritxos

6- No entenc el msn no ni ha gent falça per que cai son contactes i el tuenti són amics. Per ami és el mateix però en diferents paraules”

Ara vaig a contestar a aquest comentari, pero sense anim de ofendre a ningú si succeix el cas.

Ho respondre en orde com m’han preguntat per a major facilitat de comprensió:

1.- El que fa les entrades soc jo, o en cas contrari, algú que jo convide a fer una entrada, de moment son meues totes, i les entrades les faig sobre temes que faig cada dia, crec que es nota, excepte esta... No vaig a fer entrades del tipus: hui he anat a jugar a futbet, o hui m’he fet tuenti, etc

Continue mantenint les idees, per aixo no he cregut convenient editar el post. I si en lo de advertir-me es en que hem tornaria a fer-me tuenti, jo sempre responia en el mateix comentari i no m’ho negarà ningú: “No crec” o “ja vorem.”

2.- Si eres amic meu sabràs que jo no hem jugue mai res, excepte si es fa una timba de poker i juguem en cèntims, CÈNTIMS, mai arriba a un euro, ademes no tinc diners per a jugar-mels en coses que no sas que passara, com pots recordar tinc una entrada que es titula Jo? Mai de la vida!!

http://puntxaalpinxo.blogspot.com/2009/07/jo-mai-de-la-vida.html

Que ja explique que al final ningú acaba com espera, i jo crec que estic incluit en eixe tot el mon, no soc extraterrestre. I com potser he recriminen que en la entrada explique sobre el baix valor de les promeses, i jo m’he l’he tornat a fer, nomes tinc una cosa que dir, jo no vaig dir no vaig a fer-me’l mai mes, com ja he dit abans, sempre deia el mateix.

3.- En aquest punt s’hem tatxa de egoísta, vale, ara explique el tinglao este, com ja vaig explicar en la entrada de les reds socials, hem vaig posar el dia per a borrar-me’l, es a dir 15, si algu va vore el meu estat del tuenti el conter enrere no va començar a partir de 15, sinó de 12, per que? Nomes hi ha un motiu, bueno dos, uno per si algú ho vea sabera que mel borraba, pero este no es el important. Quant vaig prendre la decisió de borrar-me’l, li ho vaig dir a un amic que es pensaba que no mel borraria, i li vaig dir que en 15 dies mel borraba, i cada dia hem dia: Nomes falten 14 dies,13 dies, i en arribar a 12 hem va dir 11, es a dir, es va enganyar en el conter, i li vaig dir, mira si mel borre en serio que el posaré jo el conter enrere per a que ho comproves.

Jo no tinc per que ser egoísta diguent vaig a borrar-me el tuenti, hem pareix mes egoísta el que posa en el estat, ai! ke be que estic, o me fa mal el cap. La veritat, jo anunciava un fet, els demés també pero només d’ells jo advertia a tots el que m’envolten per si els interessa, si no els intersa, ja saben, pasando!.

I si enviara un correu a tot cristo diguent que mel havia fet i vos avise: ie ke me fet tuenti! No seria mes egoísta que el que he fet? M’heu pressionat a fer-me’l, no he pressioneu a mes que no cediré. No es egoisme, voleu que hem pose als vostres peus, i ja de paso vos faja les faenes que vos done la gana. No.

4.- Si, he perdut contactes en el tuenti, la majoria gent que no conexilla, del tipo un de Madrid que m’agrega i jo pos accepte per no dir que no, o del tipus Amador Discreto, que era un tio que hem va agregar i no vaig a dir per a que. Ja veus que gran pèrdua.

Ja he contestat antes a lo del imperialisme de que m’agregueu. Ademes aixo no es imperialisme, i crec que ho sas perfectament.

No hem vau pressionar i imposar que hem fera el tuenti? “Ara te tire una foto i la puge al tuenti i com no ne tens pos no te la passe” aixo ho he sentit moltes vegades, jo crec que lo teu s’aproxima mes al imperialisme que lo meu, encara que ningun dels dos siga imperialisme

També he perdut un parell de contactes que m’havera agradat seguir tenint en contacte en ells, pero que jo recorde eren 2 o com a molt 3, i un puc posar-me en contacte en eixa persona casi quant jo vullga per altres mètodes, i l’altra no recorde, sincerament, qui era.

En quant lo de dir tinc una població agregada de un tio i 30 ties, nomes tinc una cosa a comentar, en quin context ho vaig dir? Ho vaig dir serio dalt de un atril amb un micro i tot seriós? O ho vaig dir quant algú va dir un xiste que anava relacionat sobre mi i que hem degradaba? I jo ho vaig dir en plan conya, estic entre amics, no crec que ningú s’ho prenga en serio, per que jo soc el primer que aquestes coses me les prenc en humor, cosa que es bona per a la vida, i si repassaves la gent que tenia agregada eren tot amigues i amics propers que hem van agregar, i familiars, i si, estic pensant cada dos per tres montar-meu en ells, (tomerse esta frase anterior con humor ya que no es seria, ademas tiene cierta ironia), ja no se si tinc que avisar quant estic parlant en serio i quant no....

5.- No he perdut fotos, les que m’interesaven me les he baixat, i entre altres coses açò també era un motiu del conter enrere, si volia unes 100 fotos per a baixar-me no vaig a borrar-mel al acte i perdreles, hem pose un dia limit per a baixar-les i ja esta, i el mateix per als meus “amics” contactes, o com voleu nomenar-ho. Qui avisa no es traïdor.

Això es contribuir als meus capritxos? Això no es un capritx, busca en la RAE la definició de capritx per favor, no mira te la pose jo! Mes rapid:

Determinación que se toma arbitrariamente, inspirada por un antojo, por humor o por deleite en lo extravagante y original.

Diu clarament inspirada per un antojo, lo meu no va ser un antojo, ja ho vaig dir en el seu temps, ademes un antojo es com deia el joni al mateix post i, si no vos importa vaig a citar-ho. Si teniu alguna cosa en contra ho retire, pero no es per dur-vos la contra, ni recriminar-vos res en serio, es nomes per a il·lustrar.

“2.Pregunta.Perquè no vas aplegar un bon dia i et vas borrar i en pau??. a que va venir tot aixo de falten 9 dies...8...7...6... realment jo si me borrara (i creume que ho rumio bastant sovint) ho faria de colp. No anuncianto (no puc evitar pensar que hi ha una certa demanda de atenció per la teua part... certes ganes de rebre missatges del pal de "no te borres xk te volem x asi xfi"

Ell dona la seua explicació i crec que es tant correcta com la meua, almenys jo considere que ell en totes les explicacions que va donar ho va deixar clar per que se’l borra o no, pero aixo que deia ell de tal dia mel borre iau es mes paregut a un capritx que el que vaig fer jo, que va ser una decisió que vaig prendre molt meditada.

6.- Per a mi casi que també, però vaig a dir clarament que no tota la gent que tinc al hotmail (correu electrònic) la tinc al msn, la major part de gent que tenia al tuenti i no tenia al msn, ha anat a parar al hotmail, no al msn. Per tant no “xatege” amb elles, si tinc que dir alguna cosa, escric una carta electronica ben redactada i l’envie, no inicie converses vanals on no hi ha massa que dir.

Soc clar i directe. I crec que aquest ultim punt esta clar.

Crec que he contestat a tot, i si no torna a preguntar i jo te contestare amablement quant puga.

He dit!

divendres, 28 de maig del 2010

Adaptats a la adaptació

Tot el mon sap que hi ha un patró de conducta a la nostra societat, si en algun cas no es segueix aquest patró la societat et rebutja. No es només la conducta d'una persona, també pot ser el físic, el ser diferent, la llengua.
A la primera persona que tinga una mínima diferencia en conjunt a la societat, s'aparta de la societat i es deixa viure tranquil·la sempre que no es pose en el nostre camí, en aquest cas la tindrem que apartar com a un obstacle qualsevol.

No entenc per que la societat rebutja a una persona nomes per un prejudici. Potser siga millor persona que qualsevol dels nostres millors amics, però així i tot, la rebutgem. Com per a sentir-nos superiors, millors, sentir-nos part d'un conjunt.

Aquesta gent que no esta adaptada a la societat, deuria de intentar adaptar-se? o simplement la societat es tindria que adaptar?

Tota la nostra societat esta governada per grans estereotips de bellesa i perfecció. Per que els seguim? que ens impulsa a seguir-los? que tenen ells que no tenim nosaltres? acàs hem perdut la personalitat?

En un futur tots estarem operats, serem iguals, pensarem igual, i tot serà una autentica merda.

dimecres, 24 de març del 2010

Arbre va!

Un llenyater es disposat a tallar un arbre, un arbre vell, alt, robust i amb una gran quantitat de fusta. Tot pareixen avantatges, el llenyater hi guanyarà una gran quantitat de diners, tindrà treball per un temps i el bosc podrà desfer-se d’aquest arbre vell per a poder tindré nous arbres joves en el seu lloc.

Però el que ningú ha mirat es si aquest arbre li importa a algú, potser hi haja alguna persona que estiga en contra de que el tallen, potser tampoc es la millor solució tallar aquest arbre o simplement el llenyater esta equivocant-se de lloc. Si ningú no hi diu res, aquest possible error es produirà, però per el contrari potser el llenyater estiga fent be en tallar-lo, però en l’últim moment decideix canviar d’opinió i tallar-ne un altre, qui avisa a aquest pobre home de que estava fent be i ara esta equivocant-se?

El poder de la paraula ens governa a tots, tots deguem donar la opinió encara que a algunes persones no els agrada, i tenim que escoltar opinions encara que no ens agrade, aconseguir la objectivitat.

Però també per el contrari la paraula dels demés ens governa, al retindre diverses opinions sovint tendim a fer el que ens diu a majoria, potser per no parèixer estrany als demés, potser no hi fem cas, però casi sempre ens queda eixa rancúnia diguent-nos: I si havera fet el que hem deien? Seria millor?

Cada ú es lliure de fer el que vol, però tot el que hi fasa tindrà sempre una conseqüència negativa. Tan sols hem de considerar aquestes conseqüències.

Al final de la historia el llenyater li va decapitar el cap als que li van marejar el cap, i només va podar el arbre.

diumenge, 8 de novembre del 2009

Enredat en una red social


T'alces cada mati per lluitar la teua batalla del dia al dia. Pots alçar-te amb moltes o poques ganes, però una cosa es certa, aquesta batalla que viurem aquest dia només serà una il·lusió, una falsedat de la societat.

L'única forma de conèixer vertaderament a una persona, es com s'ha fet sempre, amb el cara a cara. Però això no es tot, gracies a llocs web denominats reds socials com es el tuenti o el facebook, podem descobrir l'altra cara de una persona que coneguem. Com es açò possible? Tot el mon actua darrere una mascara en aquestes reds socials, fent-se els llestos, els tontos, el que en realitat no són, o el que els agradaria ser.
Mes val un comentari que mil paraules, cada dia el esser humà hem sorpren mes encara, i pareixia impossible. Amb el tuenti podem predre la vergonya i dir-li qualsevol cosa a una persona que potser no coneguem casi, i així i tot la tenim com una "amiga", i amb el mateix descar ens contestarà com si fora un amic de la infancia, un amant o el que fasa falta, i al endemà ens la trobem al carrer i ni tan sols es capaç de mirar-nos a la cara.
Clar açò no s'aplica a tothom en general, però qui no ho ha fet inconscientment alguna vegada?, potser responguem que no, pero sempre hi esta eixa vegada.

Cada vegada que entres al teu tuenti o facebook, hi veus: tens X comentaris, Xcomentaris en fotos i fotos en les que surts, i tens eixa xicoteta il·lució de dir: qui i que m'haura comentat? qui s'enrecorda de mi? que es el que volen de mi? o poder començar a dir comentaris graciosos o fins i tot montar una historia.
Doncs Senyores, senyors: JO JA HE PERDUT LA IL·LUCIÓ DE RECIBIR RES DE TOT AÇÒ.
I sempre s'ha dit que l'esperança es l'ultim que es perd, mentira, l'ultim que sempre es perd es la il·lucio, i jo no gaste d'aquestes coses.

Potser el càncer no es la enfermetat que condemnara a la humanitat... ja que el càncer de la societat del primer mon sembla ser una serie de pagines webs que ens ofereixen aquest servici, qui són pitjors? ells que ofereixen el servici o nosaltres que decidim utilitzar-lo.

Res es el que pareix, en aquest mon de carnestoltes, cadascú es lliure de fer el que vulga, jo he decidit borrar-me els meus comptes en aquestos llocs.
Jo no pretenc que tot el mon s'ho borre, nomes que es respecte la meua opinió com qui opina el contrari que jo i li ho respecte.

diumenge, 12 de juliol del 2009

Desitjant coses impossibles.

De tots es sabut que el primer que es perd es l'esperança, (encara que ho neguem) pero sempre queda aquella veueta en el cor que no para de fotrens repetint sempre el mateix com si d'un anunci de Adidas es tractara diguent: "No hi ha res impossible".

En aquesta fase tan inspiradora, per a alguns, podem veure que no es sosté sobre res, es una mentida piadosa, alguna cosa que diem per a animarmos i mantindre la nostra autoestima. I al final ens la creguem. Amb l'esperança perduda i estiguent en aquesta fase en venen al cap pensaments de "Per que no?" i aixi recuperem un poc de l'esperança perduda, que no tardem mai res en perdrela, i ne perdrela patim encara mes que abans.
Aquesta cosa tan petita que ens dona eixe rebrot de esperança, es on guardem els somnis mes amagats de tot el mon, on creguem que mai ningu els podrà destruir mai, ja que els tinguem amagats on ningú es capaç d'arribar.

Al igual que els desitjos, aquestos xicotets somnis, son els que mantenen ferma la nostra vida. I el problema es que desperdiciem els desitjos amb coses remotament impossibles. Però es que a quasi tots els essers humans els agrada patir per a saber que encara son persones i estan vives.

El dolor al igual que el plaer son els sentiments que ens ajuden a tirar endavant en la nostra vida en aquest mon.